POST COVID-19 (Viaempresa 29/3/20)

Un cop aplicats els plans de xoc, sobretot de tresoreria, en els que potser hem hagut de decidir davant d’alternatives a quina pitjor, els empresaris hem de pensar en l’endemà: Quan serà? Com serà? Hem de ser realistes (diuen que un pessimista és un realista ben informat). Malauradament, no tinc una bola de vidre per endevinar el futur, ni una vareta màgica per donar solucions. El primer és recordar que no hi ha dues empreses idèntiques. Igual que un coala, una balena i un lleó són tots mamífers però tenen moltes diferències, no és el mateix una cadena de supermercats que un fabricant de mobles; una multinacional que la botiga de la cantonada.

Estem en una situació econòmica pitjor que de guerra, perquè en aquestes els bars i les botigues continuen obertes. Si és una crisi “V” hi hauran fallides econòmiques, però si és una “L” el caos pot ser imprevisible. Siguem optimistes i posem-li una durada de tres mesos com a la Xina. En altre cas, el risc de deflació pot ser molt important, ja que els tipus d’interès ja eren negatius abans de la injecció de liquiditat, i les matèries primeres estan caient de preu com quasi mai.

Fa poc més de 100 anys, el món estava en plena guerra mundial i patint una grip d’alta mortalitat (sobre 30 milions de persones) i el món no es va acabar. Sembla que ara tampoc ser el fi; però el pitjor potser encara està per arribar. A l’Armagedon sanitari, famíliar i econòmic potser s’hi hauria d’afegir un de social. Les pestes de l’edat mitjana varen ser l’origen dels pogroms de jueus, serem els empresaris els nous caps de turc per amagar la incompetència de molts polítics?

Xina va ser el primer país a patir COVID-19 i el primer a sortir-ne. Això juntament amb la seva cultura social i el seu sistema polític potser genera una nova geopolítica en la qual el món occidental perd pes. Fake News? El govern xinès ha aprofitat la caiguda de les borses per invertir.

Bé, deixant a part la geopolítica hem de pensar en el futur, que pot venir condicionat per les decisions que prenem avui a curt termini. Hem de preparar els plans d’acció (Què? Qui? Quan? Com? On?) per l’endemà; en els que pot-ser les receptes del passat no serveixen. Quin serà el nostre DAFO a la nova situació? (Debilitats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats). Haurem de fer plans a curt, per exemple, per realització d’estocs i gestió de preus; i plans a llarg, per exemple per reposicionar-nos.
Els nostres plans d’acció poden venir determinats en gran part per com haguem gestionat les relacions durant la crisi amb els nostres accionistes, col·laboradors, proveïdors i clients. Sabent que sempre és més fàcil aconsellar que fer, diré que hem de ser creatius en la generació d’oportunitats.

Recordem que per arribar al llarg termini hem d’encertar en la gestió del curt; i que si bé no sempre podem evitar el que passa, però sempre podem decidir com reaccionem.

KEEP KALM AND CARRY ON! Salut i ànims!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *