EL RELLEU: EL FACTOR QUE MOLTES EMPRESES NO PLANIFIQUEN

El relleu és un dels esdeveniments més importants en la vida d’una empresa familiar. I, no obstant això, continua sent un dels menys planificats.

Existeix una coneguda frase que afirma que «el pare la crea, el fill la manté i el net la tanca». Sempre m’ha semblat una simplificació excessiva, perquè la seva vida mitjana és major que la de les no familiars.

En la meva experiència acompanyant a famílies empresàries, el principal risc no és la falta de talent de la següent generació. És la falta de converses.

Els estudis semblen confirmar-ho. Segons Williams i Preisser, el 60% dels fracassos en els processos de relleu tenen el seu origen en problemes de comunicació familiar. En un estudi propi sobre més de tres-centes empreses familiars, només el 27% tenen establerta una edat de jubilació per a familiars en llocs de direcció o govern, i a penes el 25% disposen d’un pla d’incorporació de familiars.

He vist masses famílies deixar per a demà una conversa que sabien que acabarien tenint. Perquè planificar el relleu obliga a afrontar qüestions incòmodes: parlar de poder, de diners, d’expectatives i de futur. I fer-ho amb persones amb les quals mantenim vincles emocionals profunds.

Però abans planificar el relleu, cal respondre una pregunta important: val la pena continuar? Cal analitzar la rendibilitat i el futur del negoci, la voluntat real i capacitat dels continuadors i la conveniència de continuar junts, incorporar socis externs o fins i tot vendre. Continuar és una opció. No una obligació.

El relleu és un procés 4×4

Existeixen quatre relleus: en la propietat, govern i direcció de l’empresa. I el relleu en el lideratge de la família. Els propietaris d’una companyia aèria, pel fet de ser propietaris, no estan preparats per a pilotar els avions. No és el mateix pilotar un avió que dirigir el trànsit aeri.

Intervenen quatre actors.

Els predecessors han de respondre preguntes difícils: Què faran quan deixin el dia a dia? De què viuran? moriran amb as botes posades? He comprovat que molts plans de relleu fracassen perquè es dissenyen per als successors, però no per als predecessors.

L’empresa també haurà d’adaptar-se. Els estils de lideratge canvien. Les capacitats són diferents. El que va funcionar per a una generació pot no funcionar per a la següent.

La família haurà de redefinir les seves relacions. Quina postura prendran les parelles?

I els continuadors hauran de decidir si volen ser rendistes o implicats.

Una vegada respostes aquestes qüestions, pot dissenyar-se un veritable pla de relleu: amb objectius, responsables, calendari, formació i criteris clars.

El paper dels assessors

Els assessors externs podem ajudar en aquest procés aportant experiència, informació i alternatives. Però amb els anys he après que el nostre paper no és decidir. S’assembla més al d’una llevadora durant un part. Podem acompanyar, orientar i ajudar al fet que el procés sigui més suportable. Però qui ha de donar a llum el futur de l’empresa és la pròpia família empresària. Perquè les decisions són seves. I també ho seran les seves conseqüències.

Quan una família empresària em diu que vol començar a parlar del relleu, rares vegades els pregunto qui serà el pròxim director general. Solc començar per una altra qüestió molt més incòmoda: Estan preparats per a tenir les converses que porten anys evitant?