SOLETAT EMPRESARIAL (Viaempresa 28/3/20)

En moments de crisi, l’empresari sempre pot tenir una gran sensació de solitud, encara que estigui acompanyat. Perquè sobre ell recau en últim lloc la responsabilitat d’haver de prendre decisions a vegades entre alternatives a quina pitjor; com al dilema del tramvia, en la que el conductor ha d’escollir entre el ramal en què hi ha tres persones a les vies, i el que està amb un fill seu.

La crisi generada per covid-19 no té precedents per la seva rapidesa i profunditat. Des del punt de vista econòmic i empresarial pot ser pitjor que una guerra, ja que en aquestes els bars i el comerç estan oberts. A més, augmenta la solitud física, i de retruc emocional, deguda a l’aïllament. El consell obtingut online és més fred que el presencial. Per un altre costat, potser s’està confinant en un ambient no propici per a la reflexió tranquil·la; no es pot ni sortir a donar una volta al parc per aclarir la ment i reflexionar. La magnitud és tal que és molt probable que els consellers tradicionals com el gestor, fiscalista o advocat, estiguin saturats.

No cal ni mencionar com s’agreuja la situació si la malaltia està afectant algú proper.
El grau de solitud pot ser proporcional a la importància de les decisions que s’han de prendre. I en aquests moments aquestes poden ser immenses, ja que en molts casos el risc de fallida és molt alt. No podem esperar gaire ajuda de proveïdors ni clients, ja que molt probablement estan en una situació similar. Les administracions estan desbordades i superades per aquest cigne negre.

Si ja estàvem en una situació VUCA (volàtil, incerta, complexa i ambigua) després de la gran recessió, la disrupció tecnològica…. Doncs ara arriba covit-19 i “si no volies caldo, té; dues tasses”

Que fer d’avant d’aquesta sensació de soledat? Evitar caure en la depressió, i l’exercici ajuda. Evitar caure en la desesperació, i el mindfulness ajuda. Mantenir el cap fred i pensar abans de decidir, sense entrar en la paràlisi per anàlisi. Tenim clara l’escala de prioritats? Toquem de peus a terra? Tenim en compte tota la informació disponible? A totes les persones implicades? Tots els punts de vista? Totes les alternatives? Els pros i contres? Les conseqüències a llarg termini? Els efectes col·laterals? Hem contrastat opinions? Hem sigut positius i creatius? Posar per escrit ajuda a garantir que s’estan seguint totes les passes; i en tot cas permetrà revisar a aigua passada, el que sempre és una bona font d’aprenentatge.

Com va dir Goethe “el caràcter es forja a la tempesta”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà