Resilent Retail ha sigut el lema de la XIX Jornada Retail de COMERTIA (L’Associació Catalana de l’Empresa Familiar de Retail) del passat dia 10, en format híbrid.
La va inaugurar el seu president David Sánchez (Dormity) recordant que és el fòrum de debat imprescindible pel retail català, que l’Indicador de COMERTIA és el primer a donar el to del consum, que el turisme és essencial per la nostra economia, que cal trobar punts d’acords per construir la ciutat, prestant especial atenció a la seguretat i mobilitat. Va recordar la històrica petició d’exempció dels beneficis reinvertits, i que els fons Next Generation arribin a les pimes. Va demanar harmonització fiscal, amb especial atenció a l’impost de successions, però no va especificar si volia harmonització per dalt o per baix.
El conseller senyor Torrent va fer un discurs, sense papers, que em va semblar més d’un consultor que del màxim responsable d’empresa i treball del govern autonòmic. Va dir que volen ser una administració emprenedora i oberta al consens, però no va concretar quin és el full de ruta de la Generalitat amb relació al retail i a les empreses familiars (cal recordar que el seu govern ha augmentat la fiscalitat de les mateixes, i que el seu partit ERC proposa de forma reiterada endurir el requisits fiscals de les empreses familiars).
L’alcaldessa senyora Ada Colau, va fer un discurs més llegit, i em va semblar més tensa que el seu predecessor, pot-ser se sentia en «territori enemic»? Va agrair l’esforç dels empresaris de retail durant la Covid. Va dir que el comerç forma part de l’ànima de la ciutat; que genera riquesa, dona vida i cohesió social. Es va declarar clienta de més de deu de les seixanta-una empreses de COMERTIA. Va comentar que l’ajuntament està comprant locals vuits per dedicar-los al comerç de barri, i que ha creat un Market Place per donar suport a al comerç local. Va parlar més de fons Next Generation que de seguretat i mobilitat; és a dir més de les seves no competències que de les que ho són.
El consultor Miguel Zorraquino va parlar de tendències del consumidor. Durant la Covid es varen viure una sèrie de situacions: digitalització forçada i accelerada; aïllament i limitació (aparició de nou oci); adaptació i resiliència; empatia i solidaritat; reflexió i existencialisme. Situacions que han portat a un post covid marcat per: digitalització acceptada; sensibilitat social i mediambiental (més aparent que real); llibertat i despreocupació (tornaran els bojos anys 20?); escassetat, desproveïment i inflació (esporàdics?); augment de l’estalvi (14,8% renda familiar 2020). Va indicar els nous reptes del retail i un exemple de cada un d’ells: repensar el model de negoci posant al client al centre tenint en compte: canals infinits (zlide), industrialització del retail (warby parker), negocis dark (gorilles), compra gamificada bomba sapphire & dam lam), microetica (just salad) comerc local (big good de McDonald’s), venda dinàmica (Kuick), retail entretenidor (pop up store art Bulgari), dret a reparació (levi’s taylor shop), reserva anticipada (Farfetch).
A la posterior taula rodona es va fer realitat el lema de COMERTIA «compartir per competir». Jordi Codony (Textura), Jordi Pons (Toni Pons) i Lluis Soles (Quadis) varen explicar la història de les seves empreses i el seu model de negoci. No dono més detall dels seus continguts, per incentivar a assistir a les jornades de COMERTIA, ja que són un fet diferencial que no es pot trobar a altres fòrums als que si assisteixen de forma assídua la resta de Ponents. Va quedar clar que no hi ha una apocalipsi del retail, sinó nous canals, nous mercats i noves botigues.
Als bons restaurant les postres superen els excel·lents primers i segons plats. Nandu Jubany (Can Jubany) va superar amb èxit el repte. Va deixar pales que és un hiperactiu gran comunicador i venedor (va aprofitar per promocionar el seu llibre). Els assistents a la trobada no varen poder opinar sobre la seva cuina, ja que el càtering no era seu. Va explicar la seva recepta de com cuinar la resiliència. Va dir que «durant la Covid fins i tot el gall m’ha posat ous».
A pesar d’estar al sector de la restauració va doblar facturació gràcies a posar en marxa una fàbrica de croquetes. Va iniciar la comercialització per donar feina als cuiners de banquets, amb l’associat de COMERTIA: Casa Ametller, i en un any han fet deu milions d’unitats. Ha entrat com a soci al cinquanta per cent la família empresària Bosch (Noel). La capacitat de producció actual es de cent cinquanta mil unitats diàries de les quals en pensen exportar més d’una. Va obrir restaurant a Andorra, juts quan es varen tancar les fronteres amb Espanya i Franca, però al primer any ha facturat dos milions set-cents mil euros al mateix en plena pandèmia.
Entre les explicacions de la seva resiliència va comentar la gestió de la comunicació amb clients (vídeos cuinant a casa), amb col·laboradors (esperen resposta dels líders) i amb el soci més important: els bancs. La xarxa social pot tenir més efecte que un anunci a televisió; a Instagram ha passat de cent deu mil seguidors a dos-cents vint mil.
També va mencionar que el seu pare va morir quan ell tenia vint-i-dos anys, i va haver d’espavilar. Que a la covid ha tingut que tirarà endavant sense esperar que els polítics donin resposta (pots esperar assegut). Que cal donar-li la volta a la situació i espavilar quan les coses van malament (quan hi ha vent tots els vaixells naveguen). Gaudeix molt amb el que fa, i sobretot fent coses noves. Des de patit va mamar el treball diari.
Però a més a més d’empenta cal equip. Fer les coses bé i rodejar-se de talent. Te al cap fer una escola per atraure’l, perquè les noves generacions tenen altres prioritats i requereixen vestits a mida. Proposa utilitzar «phantom shares» (accions fantasma) per fidelitzar als col·laboradors clau, perquè s’assentin propietaris; perquè guanyin més diners que si s’estableixen pel seu compte.
Per finalitzar va dir que el seu objectiu no és tant creixeré com fer les coses millor; i que està obert a empaquetar el negoci i vendre-li part a la gent que té molts diners.
