EL CONSELL DE FAMILIA (L’Econòmic 14/11/21)

L’ASCEF (Associació Catalana de l’Empresa Familiar) ha tret una guia de recomanable lectura sobre el Consell de Família. Les famílies empresàries sempre tracten la seva relació amb l’empresa, però en la fase inicial ho fan de forma informal. A mesura que la família creix, convé crear espais de conversa en els que es canalitzin de forma adequada les visions, inquietuds, reptes, neguits, discrepàncies i expectatives. Els punts de vista poden ser diferents segons ens posem el barret de propietari, empleat o familiar. En primera i segona generació l’alineació sol ser molt alta; en les següents no tant, poden haver-hi accionistes passius i directius no familiars.

El consell de família transmet amb una sola veu a l’òrgan d’administració (Consell o administradors) la voluntat de la família respecte a l’empresa (que espera d’ella i que està disposada a donar-li), sense immiscir-se en el govern, i molt menys la direcció, del negoci. Pot fixar línies estratègiques com la política d’inversions, la limitació d’endeutament, o els negocis “prohibits” (per exemple el joc). L’òrgan d’administració li pot demanar opinió sobre temes com composició del consell, nomenament de directius, treballadors familiars, repartiment de beneficis, o aliances.

El consell de família informa l’assemblea familiar sobre l’evolució de l’empresa i dels òrgans de govern. El consell de família és a l’assemblea el que el d’administració a la junta general d’accionistes. Cal delimitar molt bé les funcions i atribucions de cada òrgan familiar i mercantil. El fet que els integrants puguin ser els mateixos (típic en primera i segona generació) pot crear mals hàbits de confusió, difícils d’erradicar en el futur.

Entre les seves funcions estan la de mantenir actualitzades les normes de relació entre la família i l’empresa (preveient els possibles problemes, potser en una Constitució o Protocol familiar); la resolució de conflictes al respecte; la formació dels membres de la família en coneixements i habilitats adequades al seu grau d’implicació amb l’empresa com a propietaris responsables; transmetre els valors familiars (imprescindible l’emprenedoria) i el concepte de llegat (quelcom que es rep amb l’objectiu de transmetre enriquit a la propera generació); preparar el relleu generacional a la direcció, govern, i propietat de l’empresa, i al lideratge de la família. Ha de fer de parallamps evitant que els problemes familiars arribin a l’empresa, i per això cal que escolti a la família i que mantingui la disciplina familiar.

El consell no té regulació legal específica, per la qual cosa es regeix per el principi d’autonomia de la voluntat, limitada pel prohibit per la llei, i no oposable davant de tercers. Convé establir unes normes sobre la seva composició (amb representació de totes les branques i generacions), presidència (escollida per unanimitat o majoria molt reforçada convé que no sigui la mateixa del Consell d’Administració),  funcionament (basat en el diàleg i consens) i presa de decisions (amb majories reforçades de vots i potser de branques pels acords vinculants; que per el que fa a l’empresa s’hauran d’articular a través dels socis –potser sindicats- a la Junta); el règim disciplinari, i definir com es relaciona amb els òrgans mercantils; però sobretot requereix un responsable clar de la seva posada en marxa i funcionament. És un òrgan més reduït i operatiu que l’assemblea familiar, que està composta per tots els familiars (no de sang també de forma recomanable). La seva formalització és una fita per la continuïtat de l’empresa familiar. Establir una clàusula de refredament pot ajudar al consens a l’imposar un període de reflexió. En tot cas és recomanable establir la periodicitat de les reunions, i que aquestes siguin amb ordre del dia i documentació prèvia.

En famílies grans pot ser convenient la constitució de comissions per a les diferents funcions. Una pot ser la coneguda com a oficina familiar, encarregada de prestar serveis als familiars i en alguns casos de gestionar patrimoni no empresarial, o filantropia familiar. Especialment convenient és la comissió d’inversions (per monitoritzar-les) i emprenedoria.

No és recomanable que formin parts del consell de família assessors de part, i si està el cap de l’oficina familiar que sigui amb veu i sense vot.

En una família empresària de cinc potser no fa falta consell de família, però en una de vint-i-cinc probablement sí.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: