RELLEU I PROFESIONALITZACIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR(El Heraldo de Aragón 7/5/23)

“Relleu i professionalització a l’empresa familiar” és el títol de la taula rodona que vaig moderar el passat 13 d’abril a la Cambra de Comerç de Saragossa, en la qual van participar diversos empresaris, que van tenir la generositat i la valentia de compartir les seves històries i inquietuds respecte a ambdós temes. Aquests exemples no s’han de prendre com a models de bona o mala gestió, sinó com a ajuda per a la reflexió sobre el que és més adequat per al relleu i la professionalització de la nostra empresa familiar.

Diego Sanz Ejarque, segona generació d’Arte-Miss, va explicar la història d’aquest grup d’acadèmies de formació en perruqueria i estètica, la més antiga d’Espanya, que ha format més de 33.000 persones, de les quals ha sorgit el 10% de les empreses del sector a Espanya. Els seus progenitors van iniciar l’activitat el 1968. El creixement de les exigències normatives per a l’activitat formativa ha obligat a professionalitzar l’empresa. Ell i la seva germana van decidir continuar en part condicionats per la mort prematura del pare; des de petits, dedicaven el seu temps lliure a l’empresa familiar. “M’ha tocat i al final fas que t’agradi”. El contacte amb les persones dona una motivació important, tenir com a clients nets dels que ho van ser. Mai han repartit beneficis, sempre han reinvertit. La mare ha tingut un perfil de predecessora “ambaixadora”, és a dir, disponible quan se la necessita, però sense interferir. Els salaris dels germans són iguals. La seva germana va estudiar empresarials, i a ell li hauria agradat enginyeria, però va estudiar dret perquè el pare sempre deia que “ens ho gastem tot en advocats”, i a l’empresa els ha estat molt útil. Exerceix com a advocat penal al torn d’ofici. Veuen difícil la continuïtat de l’empresa familiar; prefereixen que la següent generació no hagi de dedicar-s’hi per no haver d’assumir el nivell de sacrifici personal que ells tenen; però la seva mare també els va dir que no continuessin i ho van fer. L’esforç que es realitza en l’àmbit sectorial no és reconegut. És molt difícil competir contra uns instituts públics que presten el servei de forma gratuïta. Estan analitzant la transformació en fundació perquè el projecte pugui continuar.

Francho Valero Echegoyen, setena generació del Grup Valerio Echegoyen SA i Echeman SA, va compartir els orígens, després de la guerra de la Independència, i la seva llarga evolució. Diu que el principal motiu de continuïtat han estat els valors d’esforç i sacrifici; va començar als 16 anys a l’estiu netejant calderes, per a prendre el relleu del negoci. Li preocupa la manca d’iniciativa de les noves generacions, creu que s’ha d’incentivar el treball en edats primerenques. La sisena generació va decidir fer un protocol familiar “d’ús comú” regulant les condicions per a la incorporació de familiars (vacant preexistent, procés de selecció extern, formació, experiència) i altres qüestions. Creu que és una bona eina, que requereix esforç en la seva realització. “Mai vaig veure al meu pare i tio a casa, sempre treballant; es van posar malalts quan els van dir que farien jornada contínua”. L’empresa ha de ser atractiva per atreure talent extern i familiar. Estan adquirint empreses del sector perquè els continuadors puguin desenvolupar-se en elles i evitar que hagin d’estar tots junts.

Pedro J. Canut, primera generació de Coloriuris; per entendre el que fan, diu que “som notaris digitals”, tenen 3 patents i ofereixen més de 25 serveis diferents. El seu pare mai va entendre el que feien ell i la seva dona, que són advocat i economista. Fa 17 anys poca gent ho entenia. Durant el sopar i el cafè familiar, celebraven reunions del consell d’administració, mentre els dos socis majoritaris “batien ous i fregien patates”. Van dir a les seves filles que fessin el que volguessin, però que fossin les millors en allò. Malgrat escoltar-los queixar-se del negoci, això no ha impedit que les dues majors s’hagin incorporat a l’empresa, “hem creat filles per als llocs vacants”, diu. Un dels problemes de l’empresa familiar és l’excés de dedicació dels familiars implicats. Considera molt important la confiança que es pot dipositar en els familiars. Cada setmana celebren una reunió del comitè de direcció. No recorda haver hagut de donar mai un cop de puny a la taula; l’equip està molt implicat, creu que en part gràcies a ser una empresa familiar. Creu que hauran de fer un protocol per evitar enfrontaments, principalment per l’ego a partir de la tercera generació; cal tenir clar que l’empresa està per davant.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: