El 90% de les empreses espanyoles són familiars, representen el 70% de l’ocupació privada i el 60% del PIB. Una de les característiques definitòries d’una empresa com a familiar és la voluntat de continuïtat en la família propietària. Aquest objectiu no pot deixar-se al fruit de la casualitat, sinó que ha de planificar-se, igual que la resta de projectes empresarials: llançament de nous productes, expansió …..
El Pla Estratègic de Continuïtat de la Família Empresària (PECFE) té diverses fases:
I. Definir les fortaleses i àrees de millora internes de la família i de l’empresa, així com les amenaces i oportunitats externes, en temes de negoci, estructura de govern de l’empresa i de la família, comunicació i protocol familiar (normes per a regular les relacions bidireccionals entre l’empresa i la família).
II. Decidir si el més adequat és vendre l’empresa, tancar-la o continuar. Perquè continuar és una opció, no una obligació. Per a això cal analitzar la viabilitat del negoci, la voluntat i la capacitat dels continuadors. I en cas de continuar tots junts?, les podes poden ser convenients per a evitar conflictes o mantenir el dividend per càpita.
III. Decidir si volem ser una empresa familiar o una família empresària. Una cosa és que el negoci uneixi a la família i una altra que la família s’uneixi per a fer negocis. En una empresa familiar fora d’ella cadascun va per lliure, en una família empresària la filosofia és de sempre units en qualsevol negoci.
IV. En cas de continuar: explicitar i consensuar la missió, la visió i els valors de la família empresària. Per què continuem junts més enllà de per motius econòmics o fiscals? Com veiem l’empresa i la família dins d’una generació? Quins són els criteris que tindrem en compte per a les decisions realment importants, com pot ser una greu crisi o una oferta de compra irresistible?
V. Determinar que espera la família de l’empresa i que està disposada a aportar la família a l’empresa. Cal consensuar-ho entre els diferents integrants de la família, treballin en ella o no, accionistes i no.
VI. Planificar l’afectació dels continuadors, respectant la seva llibertat per a la presa de decisions responsables. És difícil estimar el que no es coneix. Igual que es planifica i executa el “engagement” dels clients i consumidors, i la implicació dels col·laboradors per a l’èxit del projecte empresarial; el mateix cal fer si volem aconseguir l’afectació dels futurs accionistes. Tal vegada no treballen ni dirigeixin l’empresa, però per què voldran continuar sent propietaris? L’afectació és una llavor que es planta en edat primerenca.
VII. Formar als continuadors com a propietaris responsables, conscients dels seus drets i obligacions. Han d’entendre que és un negoci, com és el nostre i quines són les especificitats de l’empresa familiar com a tal. Els predecessors no sempre som els millors formadors; no és el mateix saber portar un negoci que saber formar als continuadors.
VIII. Professionalitzar els sistemes de gestió i decisió, i les estructures de direcció i govern de l’empresa (comitè de direcció, consell d’administració o assessor) i de la família (consell de família, family office). La presència de familiars no ha d’impedir que els processos i la presa de decisions sigui professional. És del màxim interès de la família que així sigui, per a garantir al màxim la continuïtat del negoci i la protecció del patrimoni familiar. El pitjor és tractar a l’empresa com a la família.
IX. Planificar un procés clau en tota empresa, i més en les familiars: el relleu en els llocs més sensibles i en la propietat. Això inclou la planificació fiscal. Les dues principals diferències del relleu en les empreses familiars són que és menys freqüent, perquè els càrrecs solen ser més longeus, i la presència dels sentiments és més elevada.
X. Finalment, i no menys important: la regulació de la relació bidireccional entre empresa i família. Es pot plasmar en una constitució o protocol familiar, però l’important no és tant el document en si com el procés d’elaboració. Ha de ser un procés participatiu. Les qüestions poden ser molt variades i la regulació també, “per a gustos colors”, incloent, per exemple: el treball de familiars, la política de dividends o la liquiditat de les participacions ens unes altres.
El PECFE es pot dissenyar i executar en solitari per la família o amb assessorament extern. Els assessors externs el que aportem és metodologia, experiència i idees, però les decisions les ha de prendre la família empresària i l’esforç és principalment d’aquesta; som com la llevadora en un part. Encara que totes les famílies i empreses són iguals, cadascuna és única; és important saber que han fet unes altres, però cadascuna ha de confeccionar-se la seva solució a la mesura.
La principal eina per al disseny i execució del PECFE és la comunicació sincera i empàtica dels integrants de la família empresària, treballin en l’empresa o no. Empatia vol dir entendre els punts de vista i sentiments dels altres. Els punts de vista i interessos poden ser divergents i tots ells legítims. Els que treballen en l’empresa poden estar molt enfocats a la reinversió, els que no potser esperen una rendibilitat a llarg termini similar a la del mercat. És necessari que la família s’assegui a parlar de la seva relació present i futura amb l’empresa. I el principal repte per a aconseguir-lo és que tothom sigui conscienciat de la necessitat de fer-ho, i destinar-li temps de qualitat. Moltes vegades en caps de setmana, ja que pot ser l’únic moment en què poden coincidir les diferents persones; i això pot suposar un sacrifici personal a curt termini. Les pressions del dia a dia poden restar atenció a una planificació a llarg termini com és la de la continuïtat de la família en el negoci, que fàcilment es pot donar per suposada, i que és una llavor que triga a germinar.
És responsabilitat de la generació precedent i dels seus òrgans de govern empresarials i familiars, que a vegades només són la sobretaula familiar, planificar i executar la continuïtat de l’empresa familiar. Perquè el pla precisa de fites, calendari i responsables; i seguiment del compliment amb les corresponents accions correctores si són oportunes. La presència d’externs independents pot ajudar al compliment.
