Saben aquell que diu que “cap família empresària aguanta dos Nadals sense dividends”.

S’acosta la data de la junta general d’accionistes on s’aproven els comptes anuals i es decideix l’aplicació dels resultats, a la majoria d’empreses, gairebé totes de propietat familiar. Una característica de les empreses familiars és el que es coneix com a “capital pacient”, que no busca rendiments a curt termini. Però “pacient” no vol dir “ximple”. Els accionistes de les empreses familiars han d’obtenir una rendibilitat a mercat a llarg termini.

La pràctica tradicional a moltes empreses familiars era la de reinversió dels beneficis, característica de l’etapa del fundador. Però a mesura que les generacions passen és molt probable que hi hagi accionistes no implicats en el dia a dia del negoci, i que esperen una retribució justa de la seva inversió en relació amb el mercat. En aquest sentit l’article 348, bis de la llei de societats de capital promulgat el 2001 i reformat o modificat diverses vegades, en la redacció actual estableix que “el soci que hagués fet constar a l’acta la seva protesta per la insuficiència dels dividends reconeguts tindrà dret de separació en el cas que la junta general no acordés la distribució com a dividend de, almenys, el vint-i-cinc per cent dels beneficis” amb una sèrie de requisits, entre ells “llevat de disposició en contra dels estatuts”, que ha d’haver estat aprovada per unanimitat. El Tribunal Suprem en recent sentència 9/2023 conclou que aquest dret de separació és compatible amb altres, condemnant en aquest cas concret a la societat a distribuir beneficis, la qual cosa és un avenç en els drets de la minoria, que no es veu obligada a abandonar la societat.

Deixant a part qüestions jurídiques és important a les empreses familiars establir criteris de repartiment de beneficis que retribueixin de manera justa els accionistes, i alhora permetin l’enfortiment de l’empresa; sense necessitat d’entrar en conflictes cada exercici entre socis que tenen una història i una relació més enllà de l’empresarial. Els diferents socis poden tenir interessos i punts de vista diferents i legítims respecte a la destinació dels resultats. Uns poden necessitar dividends per mantenir el seu nivell de vida, altres per a nous projectes, i hi pot haver qui tingui interès a reinvertir en el negoci que dirigeix.

A l’empresa familiar és convenient que a més de dividend econòmic els accionistes percebin un dividend emocional, que es manifesta en l’orgull de pertinença i la voluntat de continuïtat. Igual que l’empresa ha de tenir cura de la implicació dels treballadors en el projecte més enllà del salari, la família empresària s’ha d’ocupar de la dels accionistes actuals i futurs. Per això és essencial formar-los i informar-los, perquè difícilment poden estimar allò que no comprenen ni coneixen.

L’empresa familiar ha de repartir diners, il·lusió i felicitat.