Estem al mes d’agost i els ritmés canvien; pels que depenen del turisme estem en època punta, per la majoria és època de vacances. Per la majoria de les famílies empresàries les urgències del dia a dia per sostenir l’empresa eliminen dedicació a la temàtica familiar de l’empresa familiar. De vegades aquesta posposició és deguda a no haver de fer front a temes en els quals la càrrega sentimental pot ser elevada, o que poden portar a discussions amb persones de relació estreta.

Una de les característiques definitòries de les empreses familiars és la vocació de continuïtat, i les vacances poden ser un bon moment en les que, allunyats de les pressions diàries, posar els llums llargues i començar a pensar en el futur de la nostra família empresària. Futur vol dir pensar a escala generacional; en els fills o inclòs en els nets.

El futur és incert, però l’estem construint avui. Hi ha qui el deixa en mans dels designis divins, i hi ha qui el planifica; pensat, com va dir Peter Druker, que «planificar no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències que demà tindran les decisions d’avui».

La planificació del futur de la família empresària té una sistemàtica en la qual un extern amb experiència pot ajudar a fer el camí, però es cada família empresària la que ha de donar la seva resposta concreta als reptes.

La primera qüestió és tenir clar perquè continuar amb l’empresa. Perquè no venem o tanquem l’empresa?, perquè continuar és una opció no una obligació. Perquè ho farà la generació següent? En cas de continuar, per què tots junts? El dividend per càpita a la pròxima generació es mantindrà? La poda pot enfortir l’empresa. En cas de continuar s’haurà de planificar diverses qüestions.

Com implicarem als continuadors, sense coartar la seva capacitat de decisió lliure? Com els formarem en els coneixements i habilitats necessàries pels seus rols com a treballadors, directius, governadors o propietaris? Com professionalitzem a les persones, sistemes i estructures de l’empresa i de la família? Quin ha de ser el model relacions bidireccionals entre l’empresa i la família?, és a dir, que pot esperar la família de l’empresa?, i que està disposada a fer la família per l’empresa? Quines són les normes que han de regir aquesta relació?

Finalment, i no menys important: quina és la planificació dels diferents relleus? Qui dirigirà el dia a dia de l’empresa? Qui la governarà decidint l’estratègia i qui la porta a la pràctica? De qui serà la propietat? I Qui liderarà la família. En el fundador aquestes quatre funcions solen coincidir en una mateixa persona amb el que fàcilment s’oblida que són diferents. Tota planificació requereix l’establiment de fites amb calendari.

No pretenc amb aquestes reflexions arruïnar-li les vacances a ningú, però aquestes poden ser un bon moment per pensar tranquil·lament sobre la continuïtat de la nostra empresa familiar posant fil a l’agulla, per començar a fer feina a la tornada. FRESQUES I REFLEXIVES VACANCES!