El passat dia 6 de novembre va tenir lloc, a casa Seat, la primera trobada empresarial de Mans Unides sota el lema “L’impacte de la inversió social”. En ell es va exposar els casos de col·laboració de tres empreses: *Capgemini, Família Torres i *Tactic *Key *Consuting. Van destacar que la col·laboració amb Mans Unides els ajuda a atreure i retenir talent, millora la reputació corporativa i la gestió de riscos.
Mans Unides, – organització a la qual tinc cedits els drets d’autor dels meus llibres sobre empresa familiar-, és una ONG creada -per un grup de dones- fa més de 65 anys amb l’objectiu de combatre la fam, la pobresa i la desigualtat, mitjançant una economia més humana i sostenible. Està molt alienada amb els conceptes actuals de Capitalisme Conscient i d’Empreses amb Cor. Les seves línies d’actuació giren entorn de dos eixos: despertar les consciències mitjançant l’educació i efectuar projectes concrets de cooperació. A Espanya en 2024 van moure un pressupost de 48 milions d’euros, d’origen 84% privat, aplicat en gairebé 900 projectes (40% a Àfrica) amb impacte directe sobre un milió sis-centes mil persones. La principal àrea d’actuació és la formació, per a empoderar a les persones, seguida de l’agricultura, salut i igualtat de gènere. Se centren en projectes amb efecte en cascada. El fet que la seva estructura es basi en més de 6.000 voluntaris, enfront de 157 empleats, permet que el 89% del pressupost es destini directament a projectes sobre el terreny.
Col·laboren amb Mans Unides Espanya més de 800 empreses, que han clar de “compartir és la major riquesa”, i que busquen donar sentit al creixement amb solidaritat. Les empreses que col·laboren és convenient que estan conscienciades a mesurar el seu impacte social i les externalitats negatives. I ho integrin en la seva estratègia empresarial, passant a liderar en lloc d’anar a rebuf. Les empreses són agent de canvi i no poden, com els estruços, amagar el cap sota l’ala. Han de planificar com utilitzar els seus actius, materials i immaterials, per a transformar l’entorn; efectuant una anàlisi de doble materialitat, amb el qual es defineix l’impacte financer, ambiental, social i humà. Han de definir que volen canviar, perquè i per a què, i establir els *ICR (Indicadors Clau de Rendiment) corresponents.
Cal acabar amb els tòpics que “les empreses són dolentes” i “les ONG són ineficients”. Les bones pràctiques empresarials han d’emportar-se al món de la filantropia. També cal evitar el *socialwashing (comunicar per a figurar). Cal informar per a transformar, posant el focus a compartir aprenentatges, trobar col·laboradors i explicar tot el que queda per fer. Actuar amb col·laboració augmenta l’impacte. En triar amb qui fer-ho és convenient tenir en compte el bon govern, les fonts d’inversió (encara que siguin legals als millor no estan alienades amb els valors corporatius), la transparència, la tangibilitat dels projectes, la reputació i antiguitat, i la sintonia personal. La col·laboració pot ser econòmica, en coneixement, productes o voluntariat. És un treball de formigues (tots coordinats) amb efecte papallona. L’Índex *Dow Jones d’Empreses Sostenibles mostra de forma continuada que aquestes tenen una rendibilitat major que li media.
Tal vegada hem de plantejar-nos Què més podem fer per a millorar el món i la societat? I a què estem esperant?
