Un error amb el qual em trobo sovint és el de la incorporació de familiars en el consell d’administració de l’empresa, com a oïdores o fins i tot com a membres de ple dret, amb la bona intenció d’aconseguir el necessari objectiu que es formin i interessin. I fins i tot fer-ho sense desenvolupar un programa de formació paral·lel.
Diguem en primer lloc que és difícil que interessi el que no s’entén. Un balanç, un pla estratègic o informe d’auditoria pot sonar a xinès per a qui no té una formació mínima prèvia. Per descomptat que els molt espavilats superen amb èxit el repte, però molts desconnecten o amb sort es convertiran en “si senyors” o “aprenents de bruixot”.
En segon lloc, cal recordar que els consellers són responsables solidàriament del seu compliment com a empresaris diligents. Per exemple, poden haver de respondre amb el seu patrimoni personal present i futur de deutes amb la seguretat social o hisenda. I mai passa res, fins que passa, i llavors tot és “plor i cruixir de dents”.
En tercer lloc, la seva presència pot desincentivar als consellers independents o executius; o fins i tot als dominicals que actuen amb criteris professionals. L’objectiu del consell d’administració no és formar als familiars sinó aportar fortaleses a l’empresa defensant els interessos de tots els accionistes. La formació i l’interès dels familiars ha de fomentar-se, però no a costa de l’eficiència del consell.
La necessària formació dels continuadors com a propietaris responsables ha de formar part del pla estratègic de la família empresària. És molt important la formació en coneixements i habilitats abans de la incorporació als òrgans de direcció i govern. La formació estructurada i personalitzada és clau per a la continuïtat de l’empresa familiar. La presència formativa de familiars en el consell d’administració pot formar part d’aquest pla, però ben planificada i supervisada. Ha de ser molt clara la separació entre formació i presa de decisions.
Els protocols d’incorporació de familiars als òrgans de direcció i govern han de ser clars i professionals, assegurant que les incorporacions es fan amb la formació adequada. Per a la formació dels continuadors, a part del comentat, pot ser més recomanable un programa de rotació per departaments interns, participació en projectes específics, mentoria intergeneracional o externa, suport a iniciatives d’emprenedoria, programes de formació personalitzats, o experiència d’intercanvi en altres empreses familiars, per exemple. Una altra opció pot ser incorporar-los en el consell de família, o crear un comitè d’aquest. Una de les responsabilitats del consell de família és la formació dels continuadors com a propietaris responsables.
Si es vol formar i interessar als continuadors pot ser més aconsellable constituir un consell júnior que emeti informes no vinculants per a qüestions que ha de tractar el consell d’administració o iniciatives pròpies. És recomanable que les propostes siguin motivades, i incloent els “a pesar que…”. Aquest consell ha de funcionar professionalment, és a dir amb ordre del dia, informació prèvia adequada, memoràndum i acta. Pot ser molt convenient incorporar com a facilitador del mateix a un professional amb visió global d’empresa i família, i als assessors circumstancials oportuns en funció dels temes a tractar; perquè donin formació, informació i resposta a preguntes.



