EQUILIBRI A L’EMPRESA FAMILIAR (Viaempresa 3/4/17)

Publicat a Via Empresa 03/04/2017  VIA EMPRESA

La majoria de las disputes a las empreses familiars no arriben a la premsa. Nomes ho fan quan es tracta de empreses de renom (Freixenet, Eulen, Lladro) o quan hi ha morbo. El recent assassinat de Maria del Carme Martinez a Alacant a finals de 2016 sembla que es la punta del iceberg de una disputa de empresa familiar. A Deu gracies no totes las disputes arriben a aquests extrems, però mes val no baixar la guàrdia.

La recent entrada en vigor del article 348 bis de la Llei de Societats de Capital posarà fi a las disputes per la política de no repartiment de dividends que ha sigut norma a moltes empreses familiars, en perjudici del accionistes minoritaris. Però obrirà en molts cassos un nou front: el de la separació de socis i conseqüent valoració de la seva participació accionarial.

A moltes famílies la petició de separació es considera una ignomínia, i dona lloc a discussions, males cares i malestars per el simple fet de plantejar-la. No es tracta de alegrar-se per la voluntat de separació (a vegades si), però la discussió en tot cas haurà de ser per el valor i forma de pagament de la participació. El dret al dividend i el dret de sortida son dos de las basses del sistema capitalista.

La immensa majoria de las nostres empreses son familiars, i no per eixos son petites. Las més grans també ho son: Mango, Codorniu, Bon Preu, Almirall, Gallina Blanca, Zara … inclòs el Banc de Santander es posat com a exemple de empresa familiar, ja que es un grup familiar que te en definitiva el poder per determinar la estratègia de la entitat.

Per be i per mal a la empresa familiar es veuen reflectides totes las relacions que hi ha a la família, i poden portar historia de lluny. Si es per be, millor; si es per mal, pitjor. Las disputes es tornen mes virulentes , i es mes difícil votar amb els peus que en una societat cotitzada. Es per eixos que la presencia de esterns als òrgans de govern ajuda a objectivar las situacions.

Hi ha un refrany que diu: “el pare la crea, el fill la manté i el net la pateja”. Algunes persones creuen que la vida de las empreses familiars es mes curta que la de la resta. Res mes allunyat de la veritat. El que passa es que la majoria de empreses son familiars i per tant en moren mes que de no familiars; però la seva vida mitja es mes llarga. Las causes de mortalitat son a mes a mes de no adaptació als canvis del mercat, la no previsió de las especificitats de la empresa familiar. Be, en realitat no son gaire especifiques, en bon grau son aplicables a totes las empreses.

Els principals elements per garantir la màxima pervivència de una empresa familiar, a part de que sigui rendible, son:
– Tindre un motiu compartir per no tancar o vendre.
– Professionalització. El que no vol dir necessàriament no familiars a la empresa.
– Preveure amb temps la successió a la direcció i a la propietat.
– Crear las estructures de govern de la empresa i de la família, adequades a las seves dimensions.
– Preveure les normes que han de regir las relacions de la família i de la empresa, tant econòmiques com no.
– Al igual que amb las plantes: cuidar amb amor, regar i podar quan cal.

Hi ha una dita que diu: “quan mes cosins mes endins”; no es el mateix la empresa familiar del fundador que la del cosins. També es diu que “família es el que queda desprès de la herència”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *