CONTINUAR, VENDRE TANCAR? (Central 1/3/18)

Publicat a la revista “CENTRAL” nº5 de ANCECO (Associació Nacional de Centrals de Compres).

Una empresa familiar aquella en la que una família té la capacitat de prendre decisions estratègiques, i on hi ha un desig de continuïtat a la propietat.
L’empresa familiar és la columna vertebral de l’economia dels països desenvolupats. A Espanya per al 2015 havia 1,1 milions de negocis familiars (89% del total); representaven un 57% del VAB i 67% d’ocupació privada (6,6 milions de treballadors) segons l’Instituto de Empresa Familiar. Moltes persones quan pensen en elles pensen en les pimes, però també són Inditex, Marcadona, El Corte Inglés. Sens dubte la majoria de central de compres de socis d’ANCECO són empreses familiars.
El títol de l’article planteja una qüestió a la que abans o després  han de fer front a totes les empreses familiars. Per a poder respondre-hi cal sortir del marc mental que ens limita, per entre altres coses, explorar el futur i veure com afectarà a negoci i la família. El futur va començar ahir, estem construint-lo avui.
CONTINUAR
Per continuar cal ser conscient de què i com és una empresa familiar i com garantir al màxim la seva continuïtat.
La primera cosa és tenir clar que el substantiu és empresa i què famíliar és l’adjectiu. Hi ha una sèrie de factors que ajuden a l’èxit de la empresa: tenir una missió, visió i valors; èxit en la formulació del DAFO; establir objectius clars i mesurables; i plans d’acció. I encertar els indicadors clau de rendiment (ICR = KPI), entre els quals hi ha la caixa (sense un negoci mor ipso-facto); Recordant que les existències s’anomenen en comptabilitat inventari per alguna cosa. Però una empresa no són només plans i números, l’èxit és sovint el resultat del treball en equip.
Si volem continuar i tenir socis se ha que tenir en compte que la distribució de beneficis pot ser important, i obligatoria en aplicació de l’article 348bis de la Llei de Empreses de Capital. Una altra qüestió molt important és la responsabilitat dels administradors i consellers, fins i tot per omissió en el deure de vigilància de un  ordenat empresari.
Si volem continuar és important tenir en compte la definició del negoci familiar que fa l’agencia tributaria, els seus requisits i avantatges fiscals. El 49% d’empreses familiars desconeixen que existeix un marc tributari específic para elles (Sigma 2 per l’IEF).
En un empresa familiar hi ha tres cercles d’interès legítim: propietat, empresa i família. Els seus encreuaments determinen diferents subgrups d’interès. Així per exemple pot tenir els accionistes familiars que treballen en l’empresa, i els que no treballan; i els seus interessos no tenen per què ser els mateixos.
Per continuar, és important gestionar els sentiments, que poden venir des de la infantesa. L’empresa amplifica sentiments; i si és per bé: millor, però és malament: pitjor. A més a més a l’empresa familiar sorgeixen intenses relacions amb persones alienes a la família de sang, els conegut com afegits. Las relacions amb ells pot ser molt intens, i comentaris repetitius del tipus mira el teu germà poden acabar fent més forat que una gota malaia.
El que és molt important per continuar és saber combinar el barret d’empresa i la família. Empresa vol dir meritocràcia: capacitat, resultats. Família amor: comprensió, suport. La pitjor cosa és tractar de l’empresa com a família i la família com a empresa.
Quan es parla a un empresari del relleu, sovint respondre amb “encara tinc bona salut”. Però un bon empresari es caracteritza per la planificació; i també el relleu ha de planificar-se si volem garantir al màxim la continuïtat; sempre poden sorgir in-previstos.
Han de planificar-se tres relleus: a la propietat, a la gestió i al lideratge de la família. Al relleu estan implicats:  l’antecessor, l’empresa, la família i els continuadors. La incorporació de la pròxima generació a la gestió és un dels temes més crítics. Fins a quin punt donar llibertat o dirigir? No s’estima el que no es coneix. No poden fer-se xantatge del tipus ho faig per tu. Cal respectar la llibertat, i si hi ha incorporació garantir la formació adequada i experiència prèvia fora de l’empresa familiar.
A alguns se’ls hi pot passar l’arròs esperant el relleu. Per evitar-ho en alguns sistemes de dret civil, hi ha el Pacte Successori, que ve a ser com un testament, però irrevocable. Més conegut és el Protocol Familiar.
Només tenen protocol familiar 10% de les empreses familiars espanyoles; i 75% consideren que és totalment innecessària. Molts imaginen que ha de ser la Bíblia en vers; però el Protocol pot ser quatre fulles amb les qüestions fonamentals. Ha de ser adequat a la mida de l’empresa i de la família; no ha de ser un tallar i enganxar. Ha de actualitzar-se en cada generació. Ha de quedar molt clar que l’important no és el paper, sinó el diàleg.
Quan un empresa s’inicia una estructura de cap que amb els seus tentacles controls controla tot pot ser adequat i fins i tot l’única factible. Però si volem continuar empresa i família han de desenvolupar les estructures adequades; per què una empresa de fundador no és el mateix que de cosins. Adequada a les seves respectives dimensions, no és el mateix una empresa de 1 o 100 milions i una família de 5 o 50.
Per continuar és important que els propietaris siguin professional i responsable. És a dir: implicats, formats i que aportin capacitats.
Ha de ser molt clar que l’empresa familiar no és una gàbia daurada: un lloc que alguns propietaris voldria sortir total o parcial i no pot fer-ho. Hem de trobar maneres de liquiditat justa i viable; sense conflicte; perquè la separació traumàtica pot acabar amb l’empresa i amb la harmonia família.
VENDRE
Segons l’estudi KPMG 2016 sobre empreses familiars espanyoles, el 7% valoren com prioritari per els propers dotze mesos la venta de la empresa.
Diuen que vendre l’empresa familiar és la millor manera de professionalitzar la gestió, maximitzar la riquesa i reduir els conflictes familiars. Si es ven quan l’empresa es a tot drap es obtindrà millor preu; s’ha de vestir el millor possible.
La por a possibles conseqüències de que empleats, clients, bancs o proveïdors es assabentin de la possible venda pot retardar l’inici del procés, i fer-ho amb pressa és mal l’assumpte.
Quant val l’empresa? Per a la immensa majoria que no cotitza a borsa, hi ha tècniques de càlcul com la capitalització dels beneficis, ratis sectorials, flux de caixa… La qüestió de la valoració pot complicar-se o simplificar-se, si hi ha economia submergida. Hem de recordar que una cosa es el valor i un altre el preu. Aquest és el resultat d’una negociació.
TANCAR
Si s’ha decidit no continuar i no és troba comprador, ni per un euro, el que toca es tancar. Tancar una empresa és una experiència molt formatiu. No és fàcil, ràpida ni barat. És com obrir-la, però amb molts menys alegries; i si qui ha de fer-ho és el fundador o continuador familiar, la càrrega emocional pot ser molt alta. Tancar és gairebé sempre decidit tard, perquè per naturalesa els empresaris són optimistes.
Hi ha empreses que han mort i no ho saben. Continuen existint sense adaptació als canvis estructurals en el seu sector. Continuen existint per exemple perquè paguen lloguers baixos, o perquè no veuen cap alternativa a deixar de pedalar, o perquè no es poden permetre el cost de deixar de fer-ho.
També hi ha empreses que es suïciden. No controlen existències, l’obsolet o comptes a cobrar. No inverteixen en xarxa comercial físic o virtual. No fan cura per als seus equips. Donen l’esquena als canvis en el mercat: producte, competència i consum. Van improvisant i només es guiem per l’olfacte. No contrastant opinions. Posen mà a la caixa.
La finalitat del tancament ha de ser generar la màxima efectiu net, és a dir, menys les despeses. El passiu social no apareix en el balanç, i pot ser el principal passiu. Algunes empreses maquillen els resultats per mantenir el finançament bancari; així a més d’augmentar la responsabilitat personal d’administradors i consellers i retardar el que pot ser inevitable, augmenta el passiu social.
Hi ha tres maneres per tancar una empresa: a temps, concursal i a pel.
EPÍLEG
Decidim què decidim, és molt important gestionar correctament la comunicació. Recordant que el diàleg no son dos monòlegs; Que fa falta empatia.
Son moltes las qüestions que cal tenir en compte per decidir si continuar, vendre o tancar. Pot ser adequat ajuda professional, o almenys contrastar opinions amb algú de fora. Però recordant que els miracles els fan a Lourdes. Gestionar l’empresa i la família es, com sempre, un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà