EL PACTE ANDORRA: VALORACIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR (Expansión 15/2/18)

Publicat a Expansión el 15/2/18

Joan i Josep Font, fills de uns bacallaners, varen iniciar al 1979 a Vic la construcció, amb treball e intel·ligència, de la seva empresa famíliar: el imperi BON PREU, que ven 1.200 milions al any i te 6.000 treballadors. Son propietaris, mitjançant societats interposades, al 50%. Estan en un procés de separació al que es de desitjar que arribin a un acord amistós, ja que una solució conflictiva a més a més de perjudicar a la harmonia familiar pot fer-ho a la viabilitat de la empresa.
La base jurídica al dret de separació és al art 552,10 del Codi Civil Català: «qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar el seus motius, la divisió del objecte de la comunitat».
Han encarregat a prestigioses firmes la valoració del grup, per tal de tractar de arribar a un acord en el preu que eviti la divisió del grup. Quant val la empresa? Si cotitza a borsa és molt fàcil respondre a la pregunta, Però la immensa majoria de les empreses familiars no cotitzen en borsa. Apart de la valoració fiscal que fa hisenda, bassada en el passat (compte de explotació i el balanç) hi ha varius mètodes de càlcul tècnics: estàtics, dinàmics i mixtes. El més convenient és tindre en compte varius d’ells:
– Estàtics: valor comptable pur, és a dir actius menys deutes. O ajustat amb el valor de mercat i la vida útil dels actius, existències sense obsolets, clients sense incobrables.
– Comparatius amb altres empreses similars. Benefici per PER (Price Earnings Ratio) de referencia. Vendes, EBITDA. Ratis sectorials.
– Fluxos de caixa futurs actualitzats, tenint en compte a la taxa de descompte el risc empresarial i el grau de i-liquiditat.
Es interessant la sentencia sobre el cas El Corte Inglés (2008). Diu que la normativa del Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas de 23/10/91 es vàlida en quant orientativa de mètodes de valoració: cotització en borsa, actiu real net, capitalització resultats i valor actual de fluxos monetaris nets. El mètode escollit per el auditor del demandat (CI) es vàlid: valor del actiu net real, combinat amb transaccions comparables. Però no l’aplicació, al no tenir en compte la re-valorització dels immobles i de la marca. La valoració del demandant es rebutjada per no utilitzar dades fiables i no aplicar cap mena de correcció per prima de i-liquiditat.
El valor és per definició una qüestió subjectiva. El preu és el fruit de una negociació en la que intervenen molts factors. Una forma de evitar discussions eternes pot ser el “pacte andorrà”, per el que una de les parts fixa el preu i la altre decideix si compra o ven.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: