POLITICA I EMPRESA (Expansión 6/3/18)

Publicat a Expansión 6/3/18

Els empresaris som gent practica: sabem que cal ser eficients, es a dir fer las coses be; però que sobre tot cal ser eficaços, es a dir obtenir resultats a un cost assumible. Sabem que de vegades un projecte que ens pot semblar ben dissenyat, en el que hem posat esforços diners e il·lusions ha de ser posposat. Sabem que cal mirar al cel, tocant de peus a terra. Sabem que, com va dir Rabindrnath Tagore: si plores, les llàgrimes no et deixaran veure els estels. Sabem que de vegades a la vida cal passar pagina, deixar de mirar endarrere i orientar-se capa el futur partint de la realitat de on estem. Sabem que no tot depèn totalment de nosaltres.
Hi ha una sèrie de circumstancies que ajuden al desenvolupament empresarial i que en bon grau estan a las mans dels polítics. Polítics que en mes o menys encert escollim els ciutadans; i sobre els que masses vegades escampem merda amb ventilador.
Els polítics, estiguin a Barcelona, Madrid o Brussel·les, han de tenir de entrada dos coses molt clares: primera que el benestar social depèn de la creació de riquesa per part de las empreses; i segon que aquestes han de tenir un entorn que las faixi competitives a nivell internacional.
Els polítics han de ajudar a crear un entorn per las empreses en el que hi hagi una sèrie de elements, com son: Seguretat jurídica; es a dir, cos legislatiu abastable i comprensible; respecte a la llei; i justícia ràpida e imparcial. Estabilitat; es a dir evolució previsible i a ritme digerible. Capital humà format, en coneixements, habilitats i actituds. Fiscalitat no confiscatòria, que no penalitzi als operadors locals i que incentivi a la reinversió. Legislació laboral que permeti adaptar-se em rapidesa als canvis estructurals i conjunturals del mercat; en la que la necessària protecció social la doni el Estat. Costos energètics i financers, entre d’altres, alineats a nivell internacional. Comunicacions físiques i telemàtiques adients. Justícia social, en la que la societat ajudi de forma motivadora als necessitats, evitant la seva marginació.
I per últim, i no menys important, orientació social favorable a l’empresa, que reconegui que la economia de mercat es el sistema menys dolent per el progrés social. Sobre tot las noves generacions han de tenir molt clar que el seu benestar futur depèn de la creació de riquesa per part de las empreses, i que ells son els protagonistes principals de el seu futur. En aquest sentit vull aprofitar per felicitar a Femcat per la seva iniciativa “Escola – Empresa”. Potser hauríem de fer una “Polítics – Empresa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *