“Caseta i hortet” (Expansión 28/6/16)

Publicat al diari EXPANSION 28/06/2016  caseta-i-hortet-exp

 

El vilanovi MHP Francesc Macia amb “la caseta i el hortet” es referia a la societat de propietaris que als EEUU va instaurar el New Deal de Roosvelt, i a casa nostre va iniciar el desenvolupament franquista dels anys 60.
La inversió immobiliària es una de las preferides per a tots. Tenim molt arrelada la creença de que es una inversió intel·ligent i segura. De que a llarg termini el tocho no baixa mai. Aquesta creença afecta a particulars i empreses.
Sabent que es perillós creure en les estadístiques he vist que el Índex Preus Vivenda del INE, el de Idealista y el de Tinsa coincideixen bastant. Des de el màxim del 2007 es cau un 40% a finals del 2014 (la caiguda dels locals es mes forta, i no diguem de las naus), i des de llavors lleugera pujada. Cert que la pujada del boom previ va ser important (+144% Tinsa base 2001).
Qui a gener del 2001 hagués invertir en vivendes avui (maig 2016) tindria un guany acumulat del 45%, en vers de una perduda del 14% si va escollir invertir amb el ibex35, sembla per tant que el tocho es millor que la borsa; però si agafem la evolució del S&P500 guany fora del 65% sense considerar rendes ni dividends, i amb el fons Berksshire-A del 213% (menys 26% de canvi euro/dolar en el dos darrerss).
En la inversió immobiliària cal tindre en compte dos questions diferencials importants respecte a la borsa: las despeses de manteniment i la baixa liquiditat, molt important en moments de necessitat.
A Catalunya al igual que a la resta del mon la majoria dels empresaris ens agrada ser propietaris, potser mitjançant una patrimonial, dels locals on es desenvolupa la activitat empresarial. Com tot, eixos te avantatges e inconvenients; entre aquets el risc de aixecament del vel si venen mal donades. Es preferible que la activitat es desenvolupi en locals aliens; i en cas de invertir en immobles fer-ho llogant a tercers. A més a més així es veu millor la rendibilitat de cada negoci.
Per el que respecta al futur, a las vivendes cal tenir en compte que la dimensió futura de las llars va a la baixa, si be la immigració alenteix el procés. Per el que es refereix als locals comercials, segons el últim cens de Barcelona (2014) a Ciutat Vella hi havia un 10% de locals vuits, a Horta Guinardo un 27% ; no tinc dades de altres poblacions però es fàcil de imaginar. La realitat es que al immobiliari comercial hi ha, apart de la crisis, una sèrie de factors estructurals a tindre en compte: concentració de operadors creant clusters (comerç crida comerç) i migració de consumidors vers el canal online.
En tot cas, cal recordar allò de “no posar tots els ous a la mateixa cistella”

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà