El 88% de les empreses espanyoles tenen una família propietària al darrere, i, per tant, convé prestar atenció, gestionar i panificar els temes de família amb almenys la mateixa dedicació que els del negoci. Representen el 78% dels llocs de treball privats i el 68% del PIB. La majoria són petites, com el teixit empresarial del nostre país; però també són familiar les principals empreses, com Inditex, El Corte Inglés, Mercadona; Boluda, Osborne; Pikolin, Planeta, Barceló, ACS …. o el Banc de Santander (o és que la família Botín no determina l’estratègia del mateix?).
Sol passar que les urgències del negoci absorbeixen l’atenció als importants temes de la família propietària. L’atenció als subministraments que no arriben, als cobraments i pagaments, als costos,…. poden anul·lar dedicar temps i recursos a implicar i formar als continuadors, a acordar la solució als problemes previsibles de les relacions entre la família i l’empresa….
A vegades es pot aprendre molt de les guerres familiars, com les dels Gullón, Lladró, Font, Carbonell …. , o la que s’està couen a Jofemesa; però a l’analitzar-les hem de ser conscients que només coneixem una part de la realitat. I es pot també aprendre molt de les famílies empresàries que no són notícia per conflictes, com els Fisas, Puig, Uriach … Que no siguin notícia no vol dir que no hi hagin o vagin a tenir conflictes; potser renten la roba bruta a casa evitant les penes de telenotícies; o que tenen mecanismes per controlar la duració i intensitat d’aquests. Moltes famílies empresàries prefereixen mantenir un perfil baix, per no cridar l’atenció en el que no sigui pur negoci. S’ha de ser una família empresària molt forta, com a família i com empresa, per compartir les interioritats reals (la pàgina web no sol explicar tota l’història).
Gestionar la família empresària és de les coses més excitants que es poden fer amb la roba posada. Diuen que la parella la coneixes a la separació, es germans a l’herència i als fills a la vellesa; jo afegiria i a la família a l’empresa. És una família implicada en el negoci, treballi en ell o no, o és una família purament rendista? Avui en dia, amb la mala prensa que té en alguns llocs ser empresari és molt gran la temptació de dedicar-ser al sexe, drogues i rock&roll, en lloc de a crear riquesa i llocs de treball en els que les persones puguin desenvolupar-se. A més a més, amb l’allargament de l’esperança de vida de les persones i l’escorçament del cicle de vida dels negocis, la probabilitat de veure desaparèixer el negoci que s’ha creat o rebut és molt alt. Per això és essencial mantenir l’esperit emprenedor dels fundadors, del que l’ADN no garanteix la transmissió.
Les famílies empresàries tenen molts reptes. Fer que el negoci sigui rendible, tingui futur i sigui atractiu (recordo un client amb un fill únic que no volia seguir amb l’explotació ramadera intensiva, perquè era ecologista). Que hi hagi una autèntica comunicació empàtica bidireccional a la família respecte a l’empresa, i d’aquesta amb aquella. Professionalitzar els llocs de treball (evitant els nepotismes), sistemes i estructures de govern (de l’empresa i de la família). Implicar als continuadors com a propietaris responsables. I planificar el relleu, a la propietat, en el govern i a la direcció (els accionistes de vueling pel fet de ser-ho no poden pilotar els seus avions, i no és el mateix pilotar un avió que dirigir el tràfic aeri).
I per ajudar a les famílies empresàries a superar aquests reptes disposem d’eines, que, igual que un ganivet, hem de saber utilitzar. El diagnòstic de les fortaleses i àrees de millora de l’empresa i de la família. El menys comú dels sentits: el sentit comú, que ens diu entre altres coses, que el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família. Les estructures de govern de l’empresa (consell d’administració o assessor) i de la família (consell i assemblea), que han de ser adequats a les seves mides respectives. I la constitució o protocol familiar, que consisteix a posar negra sobre blanc perquè volem continuar junts i com regularem les relacions.
Escriure sobre famílies empresàries és delicat, s’han de respectar els sentiments, moltes vegades legítims, de tots; i recordar que es pot afectar el futur d’una empresa de la qual depenen moltes persones. A l’ajudar a les famílies empresàries s’ha de tenir present que les decisions últimes corresponen a la família, que l’extern pot fer com la llevadora: ajudar en el part.


