En 2023 la despesa turística quasi assolirà el nivell precovid, però per la inflació. Els viatges de negocis continuaran deprimits per la reducció de despeses empresarials.
Les conseqüències del canvi climàtic es faran més violentament visibles. Més gent emigrarà en conseqüència.
Disposem de les eines per combinar una educació estandarditzada i personalitzada, a uns costos assumibles, que permeti als joves participar en l’economia i societat del futur. Per utilitzar-les falta conscienciació i abandonar el cinisme.
La gent ha tornat als centres comercials i restaurants, però no a les oficines. Després de la covid la presencialitat s’ha limitat; les oficines, ciutats i serveis hauran d’adaptar-se. Les oficines s’estan redissenyant per ser atractives (bars de sucs, gimnasos, animals de companyia, classes de cuina i ioga). La gent prioritza menys estar a prop de la feina i més l’espai a la llar, es trasllada més lluny del centre ciutat. El 87% dels treballadors diu que teletreballen amb igual o major productivitat, però només el 12% dels caps tenen confiança al respecte.
El fenomen de la «gran renúncia» (gents que abandona els seus treballs) obliga a replantejar-se com es gestionen els equips perquè se sentin satisfets amb la seva contribució. La connexió amb la cultura i els valors serà un motivador clau. Els col·laboradors esperen que se’ls escolti.
Les vendes mundials de cotxes augmentaran un 1% (25% en els elèctrics).
No s’espera una crisi bancària, ja que tenen bones reserves i ratis; a més a més, l’augment dels tipus d’interès farà créixer els seus marges. Els que tinguin risc de canvi poden passar més problemes. El traspàs al canal online augmentarà.
Els mercats de capital augmentaran les seves regulacions. Les empreses que no compleixin les regulacions d’auditoria seran expulsades (especialment xineses).
Ni la recessió ni els tipus d’interès reduiran la despesa en IT de les empreses. S’incrementarà per predir la demanda, seguiment de la cadena de subministrament, seguretat informàtica i treball remot.
La publicitat digital assolirà el 57% de la inversió. La dedicada als mòbils serà la que més creixerà. La pressió dels consumidors i reguladors en contra dels «cookies» augmentarà.
Després del seu record en 2022, l’índex de preu dels metalls caurà un 7%, però continuarà sent un 40% superior al precovid.
L’augment dels tipus d’interès afectarà els préstecs hipotecaris i reduirà el preu de les llars en alguns mercats, Els inversors cercaran seguretat en els lloguers.
Consumidors i comerciants patiran. El comerç online s’alentirà. La convergència del comerç on-offline augmentarà. El «pick&collect» serà el format preferit en els països desenvolupats. Els comerciants combatran els costos salarials automatitzant magatzems i operacions no visibles a moda i el luxe experimentaran al metavers.
Veurem si el metavers es converteix en realitat. De bidimensional passarà a tridimensional que promet ser immersiva. L’objectiu no és només produir hardware sinó un món virtual en el qual els usuaris vulguin viure. Les revolucions no es basen en com funciona la tecnologia, sinó en com s’aprofita. Apple no va inventar els smartphones.
La caiguda de les firmes tecnològiques recorda a la de la bombolla de principis de segle i a la crisi financera. En 2023 es veurà si l’ecosistema de startups europeu s’ha fet més robust.
La pressió dels consumidors, empleats i inversors sobre les empreses respecte als esdeveniments sociopolítics està augmentant. Mantenir-los a tots contents no és fàcil. Cada cop és més difícil ser neutral. No es tracta només d’imatge sinó de confiança i transparència demostrada de forma consistent i reflectida a l’estratègia de l’empresa. Això no significa necessàriament ser més «progressista», els consumidors activistes recompensen el coratge a tots dos extrems.
L’economia circular (reparar, reutilitzar, revendre) està sent més atractiva. Els consumidors, especialment els joves estan cada cop més preocupats per l’impacte mediambiental. Moltes empreses augmentaran els seus serveis de reparacions, inclòs el tèxtil (LVMH ha promès un «sofisticat» servei de reparacions). El capital risc està invertint en serveis de reparació.
La informació sobre RSC (responsabilitat social corporativa) està sent essencial. La UE obligarà a quasi 50.000 empreses a revelar la seva informació sobre sostenibilitat en el model de negoci, estratègia i cadena de subministrament («quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar»).
A molts països és cada cop més difícil cobrir les vacants laborals, i anirà a pitjor. En molts casos l’única alternativa és l’automatització i la robòtica. La gent té por que destrueixi llocs de treball, però cap dels països que ha apostat la mateixa (Alemanya, Japó, Corea) té problemes d’atur. Els robots també permetran que millori la qualitat de vida dels humans, al substituint-los en tasques repetitives, dures o perilloses.
La tecnologia quàntica està en bolques i portarà molts beneficis, però també canvis dramàtics en la ciberseguretat; és capaç de desencriptar.
Les vacunes anticovid varen disparar l’optimisme sobre el futur, però les expectatives han tornat a la realitat, la productivitat ha tornat a caure; i això és dolent perquè afecta el PIB i als ingressos de les persones. Les causes d’això són el teletreball –que redueix la comunicació i col·laboració-, les baixes per covid, i la falta de motivació per un possible acomiadament.
Algunes empreses han augmentat inventaris o capacitat productiva en prevenció a repetir les dificultats de 2021.
La idea d’un crypto-hivern està estesa.
Els erros a la cadena de subministrament durant la covid va porat a problemes amb components crítics com els chips. Això va augmentar, per exemple, el preu dels cotxes de segona mà.
Els medicaments psicodèlics s’expandiran. Tenen beneficis per combatre les depressions ia altres desordres, però riscos cardiovasculars i en el comportament suïcida.
Les joguines sexuals ja no es troben només als sex-shops. La seva demanda està creixent i s’accelerarà.
A Espanya hi haurà eleccions municipals al maig, i possiblement generals abans de final d’any. Un canvi de govern és possible, però no inevitable. El llarg any electoral es superposarà amb la presidència de la UE al segon semestre.
Com afectarà el 2023 a les nostres famílies? I a les nostres empreses? Tots els escenaris són incerts: The Economist no va predir la Covid ni la guerra d’Ucraïna. Tot por semblar molt llunyà, però «l’aleteig d’una papallona al Brasil pot produir un tornat a Texas». Potser el més sensat sigui esperar el millor i preparar-ser pel pitjor. Cada crisi suposa noves oportunitats. Un bon economista ens dirà el 2024 perquè no se hi han complert les previsions del 2023.


