VENDRE, TANCAR O CONTINUAR? (L’informatiu de la construcció, noviembre 22)

Vendre, Tancar o Continuar? El futur del nostre negoci familiar.

La immensa majoria de les empreses son familiars (88% a Espanya) i una de les seves característiques definitòries és la voluntat de continuïtat en mans de la família; però tota empresa familiar ha de plantejar-se almenys un cop a cada generació, en planificar el relleu, si el més adequat és vendre, tancar o continuar. Perquè continuar és una opció, no una obligació. Si és una família empresària potser vendrà o tancarà i emprendrà un nou negoci. O potser es continua amb poda.

Per continuar el negoci ha de tenir futur i ser atractiu pels continuadors, i aquests han de tenir voluntat de continuar i capacitat per fer-ho. Continuar amb l’empresa familiar no vol dir necessàriament treballar a aquesta; si té suficient dimensió la família pot mantenir-se al govern o com a simples propietaris actius. En decidir cal ser conscient de les emocions, ja que la sang pot ennuvolar la vista; no s’ha de posar diners bo sobre negoci dolent, ni deixar un regal enverinat als continuadors. La participació d’externs independents en l’anàlisi i presa de decisió pot ajudar a objectivar-la.

Diuen que vendre l’empresa familiar és la millor manera de maximitzar la riquesa, professionalitzar la direcció i reduir els conflictes familiars. Tancar-la sempre és dolorós, sobretot en el cas del fundador; però les empreses, com les persones, estan de pas en aquest món.

Si la decisió és continuar convé tenir clares les especificitats de l’empresa familiar: el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu. Diferenciar el barret d’empresa (meritocràcia) del de família (amor) és més fàcil de dir que de fer. No és el mateix l’empresa del fundador que la de cosins, a mesura que passen les generacions el capital es dilueix i les visions –totes elles legítimes- poden anar divergent. S’ha de tenir clar que espera la família de l’empresa i que està disposada a donar-li. I posar negre sobre blanc les normes de la relació bidireccional entre l’empresa i la família. Els problemes són previsibles, solen ser deguts a poder, treball o diners; preveure’ls no els evita, però pot disminuir la seva intensitat i duració. L’empresa familiar no ha de ser una gàbia daurada de la qual algun soci vol sortir, però no pot fer-ho; és recomanables establir mecanismes de sortida justos pel que se’n va i viables per a l’empresa.

A totes aquestes qüestions els assessors externs podem ajudar, però com la llevadora al part. És la família empresària la que ha de prendre les decisions, recordant que sol sé cert que «a la llarga el que és bo per a l’empresa és el millor per a la família».

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: