LES 3 Cs DELS EMPRESARIS (DiffusionSport 23/12/22)

Ser empresari o empresària (siguem políticament correctes) no és per a tothom. Cal tenir les 3 Cs: Cap, Cor, Collons (o ovaris) i sort.

Cap perquè si bé la sort pot fer que soni la flauta una vegada, per tenir èxit a llarg termini cal planificar. Establir objectius i plans d’acció amb fites, calendari i responsable. La planificació ha de ser eficient, és a dir ben feta; però sobretot ha de ser eficaç, és a dir produir resultats a un cost assumible. Un dels temes que cal planificar amb antelació és el del relleu d’empresari, ja que no som immortals i els imprevistos existeixen. Una de les característiques definitòries de l’empresa com a familiar és la vocació de continuïtat, i per això cal planificació posant el cap a treballar.

Cor, perquè l’empresa està formada per persones i serveix a persones. Els sentiments són inseparables de la naturalesa humana. Cal ser conscients dels nostres sentiments i tenir en compte els dels col·laboradors, clients, socis i família. Per això últim és imprescindible la comunicació empàtica, és a dir escoltant a l’altre i posant-nos al seu lloc. Cor, perquè en aquest neix la passió que porta a la següent «C».

Collons o ovaris, perquè l’empresari ha de fer front a incerteses i reptes que tiren enrere a la majoria de persones, perquè després de les vaques grasses sempre venen les primes, perquè si té èxit serà envejat per uns i insultat per altres, i si fracassa la majoria li girarà el cap.
La sort és un element del qual no es pot dubtar l’existència. On i quan hem nascut és una qüestió de sort. Però només està davant del treball al diccionari. Cal estar preparat per aprofitar la bona sort. La capacitat de veure oportunitats on altres veiem problemes és una de les sorts que es necessita per a ser empresari.

Si donem la volta a l’acrònim Cs ens trobem amb el Sentit Comú, el menys comú dels sentits; que ens diu que no és el mateix una bona idea que un negoci, que no s’ha de posar diner bo sobre diner dolent, que continuar és una opció no una obligació, que hem d’esperar el millor i preparar-nos per al pitjor, que quan no podem canviar el que succeeix podem decidir com reaccionem, que tenim dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem, que abans d’actuar convé consultar amb el coixí….. que si no fos pels empresaris i empresàries la societat no progressaria, perquè, a pesar de les pomes podrides, sense empresaris no hi ha benestar sostenible.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: