L’altre dia un empresari «jubilat» em va dir «has d’escriure com viure una nova etapa sense anar a la fàbrica cada dia de l’any».

Un dels meus primers clients em va dir que estava jubilat i l’empresa la portaven els seus fills que no s’acabaven d’entendre. En la primera visita a fàbrica menters estava a la sala d’espera vaig veure un despatx del qual no parava d’entrar i sortir gent. Resulta que era el del pare, amb la taula i estanteries plenes de papers.

Un empresari d’èxit pot tenir molt fàcilment treball-addicció i ser un work-alcolic. Porta tota la vida dedicant-se a una cosa que li agrada i té traça per a. Beethoven no van deixar de compondre música fins que var traspassar. Picasso i Miró ho van fer amb un pinzell a la mà. Mike Jagger (81) encara omple estadis, Warren Buffett (94) lidera Berkshire Hateway.

L’esperança de vida és cada dia més llarga, i en condicions intel·lectuals i físiques cada cop millors amb relació a generacions anteriors. Jubilar-se és un fet administratiu consistent en passar de cotitzar a la seguretat social a rebre una pensió d’ella. Jubilar-se no vol dir necessàriament passar a inactivitat física i encefalograma pla. Una de les qüestions a les quals a de donar-se resposta és la de «què faré?».

El primer que ha de fer l’empresari és planificar amb antelació el seu relleu. Relleu vol dir cohabitació –no sempre fàcil- entre predecessor i continuadors, Continuadors en plural, per què hi ha diferents relleus i poden recaure en diferents persones. Relleu a la direcció, al govern i a la propietat. La recomanació és espaiar-los temporalment.

Deixar gradualment la gestió del dia a dia de l’empresa és el que fa més d’un dels meus clients; cada sis o dotze mesos redueixen un dia la seva assistència setmanal al centre de treball. I que fan amb el temps lliure? El golf no sol omplir tot el temps. Hi ha qui dedica part del temps a activitats socials com Càritas o el Banc d’Aliments. Algun crea un nou negoci, no competitiu; en un cas un hort hidropònic amb uns quants empleats. Però també conec algú que continua anant a fàbrica cada dia, a fer el manteniment de les màquines originàries que ja pocs tècnics saben fer. Hi ha qui es dedica a potenciar la patrimonial, fer consultoria i/o formació com subjecte actiu o passiu (Miguel Angel Gallo s’ha tret el grau de Belles Arts amb 90 anys).Si el predecessor va sovint a l’empresa molt fàcilment els empleats li faran consultes o demanaran opinió, i si entra al drap i contradiu el dit pel continuador, a qui faran cas?, al fill o al pare jubilat possible accionista majoritari i potser fundador? Conec el cas d’un fill que va reunir als directius i els hi va dir «escolteu al meu pare i pengeu bona nota de tot el que digui, perquè en sap molt; però el primer que em digui què ha fet alguna cosa perquè ho ha dit ell serà acomiadat».

Els coneixements i experiència de l’empresari es poden aprofitar al govern de l’empresa pròpia -o en una aliena-, és a dir en la decisió de l’estratègia de l’empresa i el control de la direcció. S’ha de ser molt disciplinat per no entrar al terreny de joc del dia a dia de l’empresa que s’ha dirigit amb èxit global durant molts anys. La presència d’independents qualificats al govern ajuda.

Per fer un pas al costat s’ha de ser molt valent i generós; no hi ha solucions màgiques i universals, cada un ha de trobar el seu camí.