TREBALL D’ESTIU (VIAempresa 30/5/22)

S’acosta l’estiu i a moltes famílies empresàries es planteja el tema de què els fills i filles coneguin el que és treballar, i ho facin a casa; encara que tinguin uns altres interessos a curt i potser llarg termini. En més d’un cas algun dels progenitors és de l’opinió de “que siguin feliços”; ja han treballat durant el curs, i ara el que toca és esbarjo i potser esport o idiomes (l’anglès a pesar del Brexit continua sent molt recomanable). Entre el blanc i el negre hi ha molts tons de gris, i l’estiu és força llarg i pot donar per tot si es planifica amb antelació.

És bo que els i les continuadores coneguin la maledicció bíblica de “guanyaràs el pa amb la suor del teu front”, que sàpiguen el que és treballar i guanyar diners; que coneguin el negoci familiar, que comencin per baix. El treball d’estiu a l’empresa de la família permet veure al progenitor en acció, donar-se compte de tot el que sap, i com és valorat i tractat. Facilita associar l’esforç i la recompensa de ser empresari; el que és molt necessari per lluitar contra el dimoni de la desafecció, que tant perjudica moltes empreses familiars.

Però començar a casa potser no és la millor idea. Pot posar unes orelleres, com les dels burros, creant falses il·lusions com la facilitat de nepotisme, és a dir de privilegis a l’empresa per raó de sang. Pels fills de famílies empresàries ens és una opció molt còmoda. El treball d’estiu es pot plantejar com a premi o com a càstig. En aquest cas, treballar a casa perquè s’han obtingut mals resultats escolars, pot crear la sensació que “sense estudiar, tinc feina assegurada”.

Ben segur que els fundadors varen començar el negoci des de baix, però probablement varen treballar abans en un altre lloc en el qual es varen forjar, en el que la varen cagar més d’un cop. Col·locar als continuadors d’entrada a l’empresa familiar és posar-los a la vista de les mateixes persones amb les quals hauran de treballar si fan carrera a l’empresa familiar. A més a més el col·loquem encara tendres a una posició en la qual poden ser manipulats o temptats. Per un altre costat, haver sigut vistos com el noi de pantaló curt o la nena de trenes, pot fer preferir el dia de demà a nous col·laboradors.

El treball d’estiu forma part del procés de formació com a persona, i com a propers propietaris, directius, consellers o treballadors de l’empresa familiar. Ha de ser una qüestió ben pensada i planificada. Jo recomano a les famílies empresàries que les primeres feines dels continuadors siguin fora de l’empresa familiar. Que després hi hagi feines planificades, per conèixer l’empresa familiar. I finalment que s’estableixi, amb antelació a l’inici dels estudis universitaris o professionals, una normativa clara per incorporació professional i promoció dels familiars a l’empresa. Però el primer pas, el treball d’estiu, pot ser molt més important del que se sol pensar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà