RELLEU AMB HUMOR A L’EMPRESA FAMILIAR (Expansión 26/5/22)

Saben aquell que diu que el príncep Carles d’Anglaterra va al notari i li diu “vinc a fer testament, li vull deixar tot a la meva mare”. I és que a les empreses familiars a més d’un se li pot passar l’arròs, amb l’augment de l’esperança de vida. A més d’una empresa familiar em trobo amb tres generacions convivint.
Algú podria pensar que monarquia i empresa familiar tenen poc a veure, però a totes dues una família té vocació de continuïtat i ha de produir-se un procés de relleu, que pot ser planificat o imprevist. El 12 de maig de 2014 vaig publicar a Expansión Catalunya un article en el qual plantejava la necessitat que el rei Joan Carles I cedís la seva responsabilitat constitucional al seu fill; poc més d’un mes després, el 18 de juny, va abdicar. Segurament entre tots dos fets no hi hagi una relació de causalitat, sinó de casualitat. El mateix succeeix a les empreses familiars a les que assessoro; poc donar-les opinions sobre el procés de relleu, però és la família propietària la que ha de prendre les decisions.
A les empreses familiars cal planificar tres relleus: a la propietat, al govern i direcció de l’empresa, i al lideratge de la família; i no tenen perquè coincidir en la persona ni en el moment. Els actors són el predecessor, l’empresa, la família i els continuadors. La tradició monàrquica de què el continuador sigui el primogènit, varo en cas de seguiment de la llei Sàlica, ha anat perdent pes a les empreses familiars en favor del principi republicà igualitari.
El predecessor ha de ser generós per ser capaç de fer un pas al costat i deixar espai als continuadors. Aquests han de tenir voluntat de continuïtat i estar capacitats per fer-ho. A les monarquies es procura preparar amb antelació als continuadors; i a les parlamentàries aquests han de ser validats pel parlament, ja que ha deixat de portar-se el de “per la gràcia de Déu”. Al mateix ha de fer-se a les empreses familiars: formar als continuadors com a propietaris responsables, recordant que l’ADN no garanteix la voluntat ni la capacitat empresarial; i que siguin validats pels òrgans de govern. Convé que els càrrecs de govern de l’empresa estiguin formats per professionals, el que no impedeix que siguin familiars.
Igual que el oncle-avi de Carles, Enric VIII, abdicà abans de fer un any (que …) al tron, hi ha continuadors que renuncien a continuar amb l’empresa familiar; perquè continuar és una opció, no una obligació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà