Una de les característiques de l’empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això fa que uns dels reptes als quals ha de fer front és el procés de relleu, que és quàdruple: a la propietat, al govern i a la direcció de l’empresa i al lideratge de la família. La majoria d’empreses familiars no tenen planificat el procés de relleu, és més no tenen ni edat de jubilació prefixada dels familiars.

La planificació del relleu es pot ajornar per molts motius, com poden ser evitar haver de prendre decisions que poden suposar enfrontaments familiars, o no tenir resposta a les dues qüestions essencials: que faré?, i de què viure? Però retardar la planificació d’un repte tan important és un dels factors que augmenten la mortaldat de les empreses familiars. Planificar no garanteix l’èxit, però augmenta la seva probabilitat.

La planificació del relleu comença a la infància de la generació continuadora, plantant la llavor de l’estima per l’empresa familiar; i continua amb la seva formació en valors, capacitats i habilitats per ser propietaris responsables. La família es el gresol on les persones ens formem en la nostre essència. Res d’això ha de suposar coartar la seva llibertat de decisió. Continua amb la professionalització de l’empresa establint sistemes i òrgans; és a dir creant estructures adequades per l’obtenció de resultats a llarg termini. Això que sempre és important, ho és encarà més en moments d’incertesa, perquè la pressió de l’urgent pot fer oblidar el que és important a la llarga.

En planificar el relleu hem de recordar que Murphy existeix, és a dir que hem de tenir en compte els imprevistos. Entre ells hem de considerar els que poden afectar el predecessor i al continuador. I no necessàriament tenen perquè ser tràgiques, pot-ser el continuador decideix que el món de l’empresa no és el seu futur adequat. Perquè els continuadors a més a més de tenir capacitat han de tenir voluntat de continuïtat.

Ens hem de plantejar si el millor és continuar, vendre o tancar (continuar és una opció, no una obligació). I en el primer cas si fer-ho tots junts o practicant podes a la propietat; continuar tots junts és molt bonic, però no sempre és el més adequat, pot haver-hi incompatibilitat de caràcters o no ser el més adequat tenint en compte el dividend per càpita. Pel que fa a la direcció pot-ser convé externalitzar-la de la família. I al govern incorporar independents. Pot-ser aquest ajuden a prendre amb més objectivitat les decisions.

S’ha de planificar el relleu pensant en el futur de l’empresa i de la família. Convé donar veu a la generació continuadora, que en molts aspectes estarà més propera al mateix que la predecessora. Poden aportar aire fresc, visió més realista. Tenen una escala de valors que pot ser diferent. El seu esperit emprenedor pot ser clau per prendre les decisions més adequades.

El calendari pot ser un element essencial en el procés de relleu. Tan important com encertar en els continuadors, ho pot ser quan passar la posta. No convé deixar per demà el que es pot fer avui en el que respecta a la planificació del relleu a l’empresa familiar.

Parafrasejant a Peter Drucker “planificar el futur no és pensar en les decisions de demà, sinó en les conseqüències per demà de les decisions de avui.