CAPITULACIONS AMB AMOR (Expansion 28/1/23)

capitulaciones-matrimoniales

Saben aquell que diu que dos es troben pel càrrec i un diu a l’altre “Quina sort has tingut en casar-te amb una dona milionària, tu”, i rep com a resposta: “Sort que no hagi hagut de signar capitulacions!”

A la loteria i en cassar, tot és encertar. Parafrasejant a Woody Allen la culpa dels divorcis és de Pasteur. Abans de la penicil·lina el matrimoni durava molt menys, perquè molts homes morien de ferides de guerra i dones al part. Això feia que la poligàmia successiva fos habitual.
Avui en dia és cada cop més usual la ruptura de relacions de parella en vida (2/3), i en conseqüència les unitats amb integrants amb diferents vincles. Dic “de parella” perquè en alguns llocs, com Catalunya, la convivència durant per exemple dos anys crea els mateixos vincles jurídics que el matrimoni.

Una de les conseqüències dels divorcis, que també poden afectar a les parelles de fet, és la dissolució del règim econòmic matrimonial. Als territoris de dret comú és de guanys, en altres com Catalunya és de separació de béns. Aquesta dissolució també es produeix en cas de mort, però en vida pot ser més conflictiva. Per això és recomanable establir en capitulacions matrimonials la previsió.

Pot ser difícil plantejar al ser estimat la signatura d’un document notarial en el qual es prevegin de la ruptura, per la qual cosa és recomanable poder emparar-se en un document com la Constitució Familiar, més coneguda com a Protocol. Poden pactar-se règims especials “a la mida”, com per exemple no incloure en el de guanys l’empresa familiar. Preveure és sempre important, més quan la ruptura pot afectar a la continuïtat d’una empresa.

També és rellevant tenir present la influència de l’exparella en els punts de vista i formació dels descendents comuns, i per tant amb relació a l’empresa familiar. El progenitor, especialment amb el que conviuen, té pes en la formació de sentiment d’afecció o desafecció respecte a l’empresa familiar. L’excònjuge no accionista t’interés legítim en la relació dels descendents amb l’empresa familiar; això no impedeix que lamentablement a vegades s’utilitzi als fills com a arma llancívola en un conflicte entre qui diuen ser adults i poden estar encegats per sentiments negatius.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: