Quan l’heroi Hèrcules va arribar al fi del mon es va trobar amb Atles, un tità que estava ja cansat de subjectar el mon sobre las seves espatlles. Ann Ryan agafa el nom d’aquest tità per la seva novel·la «la rebel·lió d’Atles», en la que explica la gradual desaparició dels empresaris de la societat de la que en definitiva son els generadors de progres i benestar.
A Barcelona van treure el nom de la plaça Antonio Lopez, un dels principals empresaris relacionats amb la Barcelona del segle XIX. Pot-ser aquesta decisió ha sigut encertada. Al seu lloc es molt probable que no es posi el nom de un empresari. Els empresaris no estan de moda per a molts dels nostres polítics i ciutadans.
Per això es molt important accions com la de Escola-Empresa de FEMCAT en las que es tracta de acostar als estudiants de batxillerat a la realitat del mon de l’empresa, al que significa i suposa ser empresari. Quan es parla amb aquets joves de las qualitats de un bon empresari la que posen més en dubte es la de la honradesa. Això pot-ser degut a que sol ser més noticia als mitjans de comunicació els mals que els bons comportaments de empresaris, capellans o polítics.
També solen considerar que la principal motivació dels empresaris es guanyar diners. Es ben cert que cal guanyar diners perquè les empreses puguin generar riquesa i continuar. Ben cert que els diners son una forma de mesura del bon fer. Però pensar que els empresaris estan només per guanyar diners es com dir que vivim per respirar.
Els poetes, polítics, actors, esportistes i molts altres son molt importants per a la historia i mereixen reconeixement i que se’ls hi dediquin carrers i places; però també s’ho mereixen els empresaris. Cal que la societat reconegui l’aportació dels empresaris al seu progrés. I que ho faci reconeixent de forma pública, en primer lloc, el bon fer dels propers de cada població.
Tornant al principi de aquesta columna, els empresaris troben cada dia més feixuga la carrega de l’empresa. La carrega normativa es creixent i inabastable. El cicle de vida dels negocis s’està escorçant. La Covid ha posat contra les cordes amés d’un. Es necessari que la societat, començant per els seus responsables polítics a tots els àmbits reconeguin publica i de forma constant el bon fer i la necessitat dels empresaris. Es necessari que donin suport al orgull empresarial.


