Saben aquell que diu que “En una partida de pòquer has de mirar a tots els jugadors i si no veus qui és el cosí és que ets tu”.
Tenim tendència a ajustar la realitat als nostres prejudicis o objectius. És conegut l’exercici consistent a unir amb un màxim de quatre línies rectes, sense aixecar el llapis del paper, els quadro vèrtexs d’un quadrat, els quatre punts mitjans de cada costat i el punt central. És convenient sortir del quadre mental que ens limita.
En observar interessa fer-ho amb alguna cosa més que els ulls, igual que en els icebergs, pot haver-hi una bona part de la realitat que no ens és visible. Per exemple, els sentiments, sempre presents quan hi ha involucrada alguna persona.
Convé observar els canvis de tendències, les inflexions en els cicles. És molt útil tenir indicadors avançats de tendències i observar el seu comportament. Es denomina amb l’anglicisme “benchmark” a l’observació del que fa la competència, del que es fa en altres mercats i sectors en cerca de les millors pràctiques.
L’esperit de l’observador és essencial. Ha de ser obert, ajornant els judicis, buscant el positiu. Un personatge, de ficció, famós pels seus dots de bon observador és Sherlok Holmes, qui entre altres coses va dir que “no hi ha res més enganyós que un fet evident”. Els nens són molt curiosos i observadors, a mesura que madurem ens acomodem i posem el pilot automàtic. Igual que moltes altres habilitats, la capacitat d’observació es pot entrenar. Amb freqüència es va al gimnàs a exercitar el cos físic i ens oblidem d’exercitar i enfortir la resta d’aspectes del nostre ésser.
“No hi ha pitjor encego que el que no vol veure”, i “tot és segons el color del vidre amb què es mira”. Abans de prendre una decisió cal observar si tenim tota la informació, si la que tenim és vàlida, i que se’ns pot haver passat per alt. Com va dir Confuci “pensar sense recollir dades és un perill”. Per a revelar un enigma sovint val més observar amb atenció que buscar amb afany.
“Que la palla en l’ull aliè no t’impedeixi veure la biga en el propi”.




Incorporar termes com “ observació “, “ sentiments “ , “judicis “ … en aquest article, és un senyal inequìvoc de que, qui l’ha escrit, sap molt bé de què parla. No tot son diners ( que també ) .
Com sempre, una bona lectura.
Gràcies