Mitologia grecocatalana (VIA Empresa 15/1/21)

El 14 de febrer, dia d’Eros, déu de l’amor, més conegut entre nosaltres pel seu homònim romà Cupido, els catalans estàvem, de nou, convocats a les urnes per escollir el nostre govern autonòmic. Però, sembla que es pot anar en metro però no a votar.

Són unes eleccions amb moltes incògnites, no només de data. Sembla que el que va ser el partit més votat a les anteriors esdevindrà quasi marginal, i el pot substituir a la posició el partit liderat per l’exministre de Sanitat. Qui guanyarà dels dos líders independentistes? Passarà l’extrema dreta a la dreta? Obtindran els independentistes la majoria de vots?

Totes aquestes incerteses no impedeixen que més d’un parli del dia de la marmota, popularitzat per la pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, en el qual es repeteix el passat de forma circular. “Ho tornarem a fer” pot donar suport a aquesta idea, però potser seria millor parlar de Sísif. Era el promotor de la navegació i del comerç, però avar i mentider. Es considerava el més astut i hàbil dels homes, i va cometre il·legalitats per assolir els seus objectius.

Per això, va ser condemnat a empènyer una enorme pedra costa amunt per una vessant costeruda, però abans d’assolir el cim del turó la pedra sempre rodolava cap avall, i Sísif havia de començar de nou, des del principi, un cop i un altre.

Aquesta història va ser descrita a l’Odissea, dins de la descripció del llarg viatge de tornada d’Ulisses, després de la guerra de Troia, a la seva estimada pàtria Ítaca. Viatge que alguns volen repetir; confonent el somni homèric amb un d’oníric, en el qual les al·lucinacions sensorials es confonen amb la realitat. Un gran mestre de la plasmació de somnis onírics, va ser el boig més assenyat Salvador Dalí. Aquest, en una de les seves famoses escultures va representar a Ícar. Aquest volant es va acostar tant al sol que aquest va fondre la cera de les seves ales, i va caure a la nostra estimada Mediterrània, on va morir ofegat.

Sembla que la cita electoral està en mans de Tiqué, la deessa grega de la fortuna. Confiem que això sigui un bon auspici, és a dir un bon senyal del futur. Els auspicis eren la substitució romana dels oracles grecs, observant el vol de les aus.

Decidiran els deus de l’Olimp el futur dels catalans com ho feien en època de la democràtica Atenes d’Aristòtil i Plató, o ho farem els catalans? Que no sigui que el pròxim president de la Generalitat sigui escollit per la cagada d’un colom, com ho va ser el Papa Fabià a l’any 236.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *