TAULA RODONA D’EMPRESA FAMILIAR (El Segre 23/3/23)

El passat 9 de març vaig moderar a la Cambra de Comerç de Lleida una taula rodona sobre «relleu i professionalització a l’empresa familiar», introduïda per en Marc Cerón, vicepresident de la institució i president de l’Associació d’Empresa Familiar de Lleida. És de remarcar la generositat i valentí dels tres ponents en compartir la seva experiència i perspectives.

Enric Lamolla (2ª generació. Grup Mibec) va explicar que el seu padrí va crear diversos negocis que els fills varen decidir separar per ànsies de poder. Als 90 el pare munta la concessió de Ford, que va ampliar amb altres marques. La seva mare s’encarrega dels recursos humans. L’any 2007 s’incorpora i arran d’una malaltia del pare es fa càrrec de la direcció a dos anys d’acabar la carrera; el pare continua a la presidència. Anomena un gerent de promoció interna, cosa que li permet pensar en l’estratègia d’avant la concentració sectorial. Al cap de tres anys s’incorpora la germana, i formen un comitè de direcció que es reuneix cada dia 25 a la tarda, sense mòbils. El 2016 els pares deixen totalment el dia a dia i els germans repliquen el repartiment de responsabilitats, i estableixen l’objectiu de mantenir els valors, especialment la unitat familiar. Estan revisant el protocol familiar per adaptar-lo a la següent generació, tenint en compte l’equilibri familiar (una persona per branca i al mateix nivell). Preveuen que la convivència entre la segona i tercera generació s’iniciarà el 2035, coincidint amb un nou canvi sectorial.

Rafael Oncins (3ª generació. Plusfresc) va compartir que l’empresa va començar el 1929, el fill del fundador va anar a fer el doctorat de químic a Alemanya i es va fer càrrec del negoci el gendre, que era empleat. El fundador dona el negoci d’alimentació a la segona generació i es queda amb el que llavors era més bo: el de drogueria. La tornada del fill, als 1968, coincideix amb una situació crítica a l’empresa i s’incorpora aportant els conceptes de discount i de franquícies. Als anys 90 s’incorpora un membre de la família per branca, i es crea el comitè de direcció. El 2004 signen el primer protocol familiar, creen el consell d’administració amb externs i rotació bianual de la presidència per branques; i el consell de família. Hi ha grans incògnites sobre el que passarà amb la quarta generació, que encara és bastant jove. Hi ha preferència de branca en la compra d’accions. La direcció general és externa a la família.

Manel Raventós (2ª generació. Grup Cinca) va dir que són deu germans propietaris. Tenen vàries empreses petites al sector alimentari; de propietat exclusiva, majoritària o minoritària. El pare i els seus germans reinvertien dividends de Codorniu comprant finques agrícoles. Quan el fill gran, amb 22 anys va dir que no volia continuar la carrera el varen enviar a portar unes finques a Sevilla. El segon feia de secretari del pare i el representava als diferents consells d’administració; reportant a tots els germans. Després d’estudiar enginyer agrònom Manel (el més petit) es va fer càrrec de les finques de Lleida i Aragó. Els cosins tenien diferents visions del futur i varen pactar una separació de majories. Els germans informaven, però a la pràctica funcionaven com a regnes de taifes, amb bons resultats. Alguns germans que no treballaven a l’empresa tornen d’un curs amb la idea de desinvertir el 50% per diversificar. Els deu germans en junta varen decidir no desinvertir però sí diversificar. Les inversions varen fracassar perquè es prenien més per criteris familiars que empresarials. Es va contractar assessoria en temes d’empresa familiar, que després d’entrevistar-se amb tots els germans va proposar crear una holding y un únic consell professionalitzat amb funcions clares. Va costar molt que el consell funciones segons el planificat; va ajudar la incorporació d’un nebot que era controller bancari, i la d’un independent expert en família empresària. Creen un consell de família amb les cinc germanes, amb resultats molt positius. A més de la Junta General, fan una reunió anual dels setanta integrants de la família empresària (afegits inclosos), que cada dos anys és de cap de setmana complert. Un principi que segueixen és que poden haver desacords, però que un cop presa una decisió tothom la recolza. Està actualitzant el protocol, per evitar que les accions surtin fora de la sang. La tercera generació no s’incorporarà al consell fins que el seu funcionament no sigui del tot professional; hi ha tres treballant al grup. Una psicòloga ha treballat la unió dels 21 nebots. Un problema que veuen pel relleu a la tercera generació (a dos anys vista) és que sembla que Lleida és poc atractiva pels joves que han marxat (potser algú hauria d’activar Lleida). 

—————————————

Al col·loqui sorgeixen qüestions amb resposta (dels ponents o meva):

Quin és el repartiment accionarial ideal? Potser convenient deixar la majoria a algú compensant a la resta. Cal evitar els riscos de bloqueig, per exemple diferenciant accions amb vot i sense, o amb vot de qualitat. El dividend per capità és oportú que no baixi (l’empresa ha de créixer més que la família). El dret de sortida és una vàlvula de seguretat.

Quin és el moment de fer el relleu generacional? Hi ha relleu a la direcció, govern i propietat. Poden tenir diferents moments, l’important és clarificar i planificar.

Pot ser oportú externalitzar la direcció? Pot ser molt probable, però recordant que la direcció gestiona el dia a dia, no estableix l’estratègia. Que sigui familiar pot reduir el risc de pèrdua del know-how (saber fer). Acomiadar a un extern és més fàcil que a un familiar. Estadísticament, és difícil que un familiar sigui el millor candidat possible.

Com apropar a les noves generacions? Planificant, igual que es fa amb els clients i col·laboradors. El negoci ha de ser atractiu.

L’empresa pel qui la treballa? l’empresa és dels accionistes, que han de rebre un retorn. Ser propietari no significa haver de treballar a l’empresa. S’ha d’incorporar el millor talent.

Com se selecciona quins familiars s’incorporen? S’ha de preveure al protocol familiar. S’ha de prestar atenció a la trajectòria. Cal diferenciar entre incorporació com a treballador, directiu, governador o propietari. S’ha de tenir en compte la dimensió de l’empresa i família, el sector, la ubicació. Cada família s’ha de fer el seu vestit a mida. El procés ha de ser clar, conegut i objectiu.

L’emprenedoria es neix o es fa? Es neix i es fa. L’emprenedoria es pot cultivar, l’ADN no garanteix la transmissió.

Què és abans, la família o l’empresa? És com preguntar si és abans el pare o la mare. La separació empresarial no ha de significar ruptura familiar. Els negocis es poden tornar a encetar. El que és bo per l’empresa a la llarga és el millor per a la família. S’han de gestionar les dues potes: empresa i família. El consell de família ha de fer de contrapès del d’administració.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: