Fundada el 1772, a la tercera generació eren cinc germans, ja que les dones no heretaven accions. El potser més llest d’ells, Roberto, es va separar emportant-se la recentment fundada el 1904 Cruzcampo. El 1990 els seus hereus la van vendre per 590 milions d’euros
El vi de Jerez va ser l’únic negoci durant 150 anys, i actualment és l’1%. Tenen poc documentada la innovadora decisió de “cremar” l’excedent de vi per fer el brandi, que va ser el gran impulsor de l’empresa a la segona meitat del segle XX.

El 1956 van omplir Espanya amb unes siluetes de toro de 14 metres d’alçada, que el 1997 el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor del seu manteniment, malgrat la llei de carreteres.
El 1974 van adquirir l’emblemàtica badalonina “Anís del mono”. L’entrada el 1983 a Sánchez Romero Carvajal, creant Cinco Jotas, va suposar importants discussions familiars. El 2002 van comprar part de l’embotelladora d’aigua Solán de Cabras; però l’operació va ser declarada nul·la pel Tribunal Suprem perquè no s’havia respectat el dret de sindicació dels venedors.
El 2021 van facturar 211 milions d’euros (enfront dels 220 previs a la pandèmia), 36% al mercat internacional, amb un ebitda de 31, i un resultat net de 12,5 lleugerament superior al del 2019. El deute era de 85 i la plantilla de 939 persones.

Han tingut diversos plets entre l’empresa i els accionistes.

Tomás Osborne Gamero (1948), es va incorporar al grup amb 22 anys, i el va presidir entre 1996 i 2017. El juliol de 2014 el gegant xinès Fosun va aconseguir el 20%. Tomàs va dir que “estàs obrint la casa a uns senyors que no es comportaran com ho han fet els familiars. Havíem de créixer i necessitàvem finançament”. El desembre del 2015 el president de Fosun International va ser retingut per les autoritats xineses. El juliol del 2016 Osborne va recomprar les accions.

Ignacio Osborne Cólogan, (6ªG), va treballar 15 anys com a enginyer. El seu pare li deia que la família era molt gran i treballar tots a la companyia era molt difícil; que ho fes el millor possible i si el necessitaven ja li trucarien. Es va incorporar el 1993, el 1996 va assumir el càrrec de conseller delegat i el 2017 va ser nomenat president. Sofia Osborne Coloma, consellera des del 2009, assumeix la presidència el juny del 2023 en complir Ignasi els 70 anys límit per al càrrec. Ignacio ha dit que “no es poden copiar solucions d’una empresa familiar a una altra, cadascuna és totalment diferent. Ens hem barallat, equivocat i fet coses malament com qualsevol família. El que és essencial és tenir els procediments i els òrgans de govern per anticipar les situacions. Davant del dubte cal decidir el que beneficiï el negoci, encara que sigui dur per a la família. L’orgull de la unitat i d’empresa cent per cent familiar està molt bé, però pot acabar portant-lo a un encefalograma pla. Donaria cent anys d’antiguitat per un zero més al balanç i al compte de resultats. Costa parlar de temes com el de la retribució; si s’agafa l’hàbit de fer-ho, s’acaba convertint en una cosa natural. No tenim protocol familiar com a tal, per no obrir la caixa dels trons. El que sí que tenim és escrit gairebé tot. El director general no pot ser familiar, des dels anys 70, encara que no està escrit enlloc”. El 2020 Fernando Terry Osborne va passar a compatibilitzar el seu càrrec de conseller delegat amb el director general.

Dediquen molt de temps als accionistes (330). S’assemblen a una cotitzada en el sentit de fer quatre “roadshows” anuals. “La junta anual no és suficient i a més és molt formalista”.
Van crear el sistema de govern de la família empresària “en defensa pròpia; o ho organitzàvem o seria un embolic”. Van crear un grup de comunicació familiar, una revista que ha esdevingut una app. “A més de dividend cal donar projecte il·lusionant, si no el cor familiar es perd cada cop més.
És l’equip directiu el que detecta la necessitat d’incorporar un familiar, ho comunica de manera justificada al consell i aquest ho encarrega a un caçatalents. És incompatible amb llocs al consell.
Tenen establert als estatuts un procediment de valoració anual de les accions, que s’utilitza de referència. “Cap accionista ha hipotecat casa seva per ser-ho, ens les han regalat, per la qual cosa hi ha una obligació moral; i els venedors ho fan amb pena”.

Ningú compleix els requisits per ser fiscalment empresa familiar; “si perdures més del compte perds l’exempció”.