L’oblit de les farines (24/7/20 Viaempresa)

Aquesta història és totalment fictícia, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Esta treta del llibre Ángeles y demonios de la família empresaria.

El Sr. Manuel va arriscar el patrimoni familiar construint una farinera, a finals del segle XIX, a la seva població natal: Bujaraloz (Saragossa). A l’èxit de l’aposta va contribuir la seva creativitat, capacitat de treball i de crear equip. L’empresa ha crescut en mida i accionistes. La quarta i cinquena generació estan formades per tres branques familiars, amb un total de 27 accionistes. El consell d’administració està format per un representant de cada branca, amb el requisit que visqui a la població. La presidència i direcció general correspon al de més edat. Els altres dos consellers fan torns en la direcció de fàbrica i comercial cada quatre anys. La resta d’accionistes està repartida entre Barcelona i Madrid. Ciutats on es celebra de forma rotatòria la junta general anual. Fa quinze anys es va decidir deixar de celebrar-la a Bujaraloz, amb el que la família ja no es reuneix i hi ha possibles futurs accionistes que no coneixen la fàbrica. El negoci ha canviat molt els darrers cinc anys, a causa de la nova política agrària de la Unió Europea. Els marges han caigut i la competència ha augmentat. S’ha mantingut la política comercial confiant en un nou canvi a la UE. La política de dividends s’ha mantingut a base de la reinversió i de l’endeutament. Joan no sap què fer amb els altres dos consellers, els seus nebots Pere i Ermini. Fa temps que estan enemistats, i això està repercutint en les relacions entre els comandaments entremitjos que cada branca familiar anomena.

Aquesta breu història ens presenta el primer dels set pecats capitals de la família empresària: l’oblit. Oblidar que si l’empresa no funciona s’ha acabat la historia. Oblidar l’esperit emprenedor i de sacrifici dels orígens de l’empresa. Oblidar que s’ha de mantenir l’empresa com a projecte de futur, el que avui en dia és un gran repte en quasi tots els sectors.

Oblidar que a l’empresa familiar el substantiu és empresa, familiar és l’adjectiu. Oblidar que el primer és garantir que el negoci funciona, i que s’adaptarà al futur. Oblidar que l’eficiència és molt important, però que l’eficàcia ho és més. Oblidar que l’empresa necessita mantenir l’esperit emprenedor dels fundadors per poder afrontar amb èxit la regeneració estratègica que serà necessària estratègica que serà necessària en algun moment del futur.

Oblidar que l’èxit sol ser fruit del treball en equip. Que l’empresa és més que els seus actius comptables. Al igual que el passiu social no apareix al balanç i pot ser el principal passiu; el capital humà tampoc apareix al balanç i pot ser la principal font de avantatge competitiva.

Oblidar que cal determinar a on volem arribar, perquè per a qui no té destí cap vent es bo. Oblidar que la millor forma de preveure el futur es construir-lo. Segur que el futur no serà com imaginem, però si no el planifiquem acabarem on es porti el diable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *