L’EMPRESA FAMILIAR AMPLIFICA ELS SENTIMENTS (Diari d’Andorrà 9/1/20)

Les persones tenim sentiments, i aquests estan sempre presents inclòs quan racionalitzem. Els sentiments són importants a totes les relacions humanes, i a l’empresa familiar encara més. A l’empresa familiar els sentiments poden venir des de la infantesa, en la que competim per l’atenció dels pares, i inclús des de generacions anteriors. I l’empresa amplifica els sentiments. Si és per bé millor, però si és per malament pitjor. No hi ha pinya més forta que uns germans units de veritat, ni lluita més sagnant que la fratricida. Diuen que “la confiança dóna fàstic”, i és que en família es pot perdonar el que no es perdonaria fora d’una relació familiar; i per altre costat les ferides poden fer més mal.
Les relacions entre familiars a l’empresa moltes vegades no són gens jeràrquiques; els fills no tracten al pare com a cap empresarial; ni el pare als fills com als altres empleats, bé sigui per excés o per defecte. I és que els sentiments són inseparables de l’actuació. L’important és saber-ho i gestionar-ho.
Molts empleats familiars són conscients de que amb la seva actuació, activa o passiva, estan transmetin valors, i apliquen el principi de “predicar amb l’exemple”. Però de vegades, a causa dels sentiments, es tolera d’empleats familiars un comportament que en altres persones fora causa d’acomiadament immediat. Pot ser temes minsos com l’horari o la puntualitat, o més importants en tant en quant afecten el rendiment. Com quasi sempre, com més es triga a actuar més difícil pot ser corregir el comportament. Les crides d’atenció entre iguals familiars pot desencadena respostes que no serien les mateixes entre no familiars. Qui ha d’actuar és qui té el lideratge a l’empresa familiar.
Unes preguntes interessants que ha de fer-se el responsable de l’empresa son “toleraries aquest comportament si no fossin familiars?, i “contractaries al fill, germà, cunyat… avui si no fos familiar?”. Si alguna de les respostes és “no”, la següent pregunta és “i que penses fer al respecte”.
Si una persona de la feina et cau malament, pot ser suportable en tant en quant només l’hauràs d’aguantar 40 hores a la setmana. Inclòs es pot donar el cas de què trobés suport familiar ampli respecte a qui et caigui gros. Però si es entre familiars la relació continua fora de la feina, pot-ser els caps de setmana o inclús durant les vacances. I a més a més pot resultar que part de la família no et fa costat a, sinó que et diu coses com que tinguis paciència.
La comunicació de sentiments entre empresa i família és bidireccional. És a dir, tant es traslladen de la família a l’empresa com d’aquesta a aquella.
Hi ha tècniques per reduir els conflictes com pot ser treballar en àrees de poca relació; però això pot portar a la creació de reines de taifes, evitant el plantejament de qüestions estratègiques que necessiten d’acords a llarg termini.
També hi ha tècniques per reduir la seva intensitat, com “inspirar contant a set i expirar contant a catorze, tot per al nas” per evitar actuar en calent.
Les discussions públiques entre familiars poden tenir important repercussió a la moral de l’empresa. Pot ser convenient establir normes de comportament per escrit. Una és que no es tindran discussions públiques, és a dir que “la roba bruta es renta a casa”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *