QUE LES COSESS SUCCEEIXIN (Expansión 28/2/17)

Publicat diari Expansión 28/02/17  expansion-170228

Moltes vegades el principal problema de un empresari no es determinar que fer, sinó que les coses succeeixin. La execució se allarga de forma incomprensible, o fa com el Guadiana: apareix i desapareix de forma periòdica. Diuen que si el projecte es informàtic i si posa mes gent a treballar, els temps de execució creixerà de forma exponencial al augment de recursos. En tot cas, el que si es cert es que sigui del tema que sigui el projecte augmentaran els costos.

El primer que cal es analitzar si se ha establert un pla de acció, perquè de vegades passa que diem el que volem (per exemple: augmentar las vendes un 10%) sense que ningú determini de forma correcta com fer-ho. Es a dir establim un objectiu específic, mesurable i amb calendari; però falta algun dels elements essencials per poder iniciar la execució amb el màxim de probabilitats de èxit, a saber: un responsable, determinació dels mitjans necessaris, de las accions a executar i de las fites que permetran controlar si es va per el camí i ritme correctes. Els que portin molts anys sobre el terreny potser han sentit parlar del “Missatge a Garcia” però els milenians no son gaire de aquell trenar. La definició del pla de acció es pot delegar, però no comprovar la seva validesa fora abdicació.

El segon pas es assegurar-se de que las persones implicades saben el que han de assolir i fer, quines son las prioritats, i de que disposaran de las capacitats, coneixements i mitjans suficients. No esta de més qüestionar en quin grau comparteixen els beneficis previstos. La gent adequada al lloc adequat es una de las principals fonts de avantatge competitiva sostenible.

El no seguiment es la principal causa de que las coses previstes no succeeixin. De forma periòdica prefixada cal revisar que se estan assolint las fites que marquen que anem per el camí i amb el calendari programat. Se ha de donar justificació de les desviacions entre el previst i realitzat, i en el seu cas determinar els plans de acció correctors. Cal recompensar al que compleix, i ajudar al que no; i si no millora reubicar-lo. Sempre que es fa una reunió de seguiment ha de quedar clar que es el següent que es farà, qui, quan i com.

Pot passar que la desviació no estigui en la execució sinó en el resultat, degut a que han canviat les assumpcions existents al establir el objectiu, com per exemple que el PIB decreix en lloc de creixé. o ha aparegut nova competència. En aquets casos potser es necessari modificar el objectiu o el pla de acció.

Per arribar al destí desitjat, cal fer que les coses succeeixin.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *