LA IMPROVISACIÓ (Viaempresa 28/8/20)

Aquesta història és totalment fictícia, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Està treta del llibre Angeles y demonios de la família empresaria. Indústries Robledo és propietat a terços de Ramon, Maria, i dels tres fills de Sebastià, que va morir quan eren petits. Els tres estan a prop de la majoria d’edat, igual que els seus quatre cosins. Ramon és qui porta amb gran èxit l’empresa. Maria va assistir fa uns mesos a una conferència sobre continuïtat de l’empresa familiar i va prendre nota d’una sèrie de qüestions que va considerar importants, com eren la necessitat de regular la incorporació al negoci, el repartiment de beneficis, la transmissió d’accions, i la planificació del relleu.
Poc després, un dia durant la sobretaula del dinar que celebren cada mes tots dos, amb els seus cònjugues per parlar de la marxa del negoci, Maria va comentar las seves inquietuds sobre el futur de l’empresa familiar. Ramon va contestar: “Ara no és el moment, tenim una pila de comandes i hem d’ampliar la línia de producció. Ja ho decidirem quan toqui, cada cosa al seu moment. Ja és suficient haver de fer el pla estratègic en un entorn tan canviant amb internet i els canvis legals com per a obrir un altre front. A més a més, hi ha coses que és millor no tractar perquè després tot són embolics. El que és important és que el negoci funcioni, i el nostre cada dia va millor. A vosaltres us falta alguna cosa?”. De camí a casa Maria va comentar amb el seu marit: “Segurament en Ramon te raó. Ell és qui sap de negocis, i sempre m’he fiat del seu criteri; no ens discutirem ara pel que vaig sentir en una conferència”.
Aquesta breu història ens presenta al sisè dels pecats capitals de la família empresària: el dimoni de la improvisació. Es manifesta habitualment amb el “deixem-ho per demà” respecte a afrontar els reptes de la família empresària. Bé sigui per por a obrir la capsa de Pandora, per considerar que no és urgent o que “ja s’ho faran”. Moltes vegades em trobo amb famílies empresàries que posposen de forma indefinida el temes, i aquest ajornament acaba portant a la improvisació. Improvisar significa actuar sense meditar, i en moltes ocasions amb preses; i totes dues circumstàncies augmenten la probabilitat d’errors.
El major pecat d’improvisació és el de la improvisació en el relleu a la direcció i govern de l’empresa. Pot venir facilitat per un excés de confiança en la capacitat d’elecció dels continuadors, por al conflicte, evitar ser qüestionat o por a afrontar el retir (Què faré? De quèviuré?).
A les famílies empresàries ens juguem les relacions familiars, i pot-ser també el futur econòmic de tota la família, per això és doblement important ser previsors i no tancar els ulls, ni amagar el cap sota l’ala. La continuïtat de l’empresa familiar augmenta en planificar amb antelació la superació dels reptes als quals haurà d’enfrontar-se. A més a més dels reptes empresarials, ha d’avaluar els familiars.
Els reptes de la família empresària són molt previsibles: incorporació, retribució, dividends, venda d’accions, relleu,…. Això dóna l’avantatge de poder actuar avui sobre els problemes de demà. No actuar amb antelació i improvisar és un autèntic pecat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà