Saben aquell que diu que un empresari es desperta suós a mitjanit i diu “tenia un malson horrible, tota la família venia a la junta d’accionistes».

La família empresària ha d’anticipar la solució als conflictes entre família i empresa. La família es regeix per l’amor, l’empresa per la meritocràcia. En la família empresària totes dues realitats es troben entremesclades i són mútuament influents. No és el mateix un consell d’administració o una junta general formades per persones sense vincles familiars, que, per papà, mamà, els meus germans, oncles i cosins. El creixement de l’empresa i de la família augmenta la complexitat del seu govern. Per això ha de crear-se amb antelació les estructures adequades.

La junta general és l’òrgan sobirà de les societats de capital, en el qual es reuneixen tots els socis.

Hi ha diversos tipus de juntes. L’ordinària s’ha de celebrar en els sis primers mesos de l’exercici, per a aprovar els comptes i decidir l’aplicació de resultats. La resta són juntes extraordinàries. Les juntes requereixen comunicació amb antelació de l’ordre del dia; excepte les universals, bastant habituals en les empreses familiars, en les quals és present la totalitat del capital.

La llei reserva a la junta general l’aprovació de determinades decisions com l’aprovació dels comptes anuals i l’aplicació de resultats, el nomenament i separació d’administradors i auditors, la modificació dels estatuts, variacions del capital social, l’adquisició i alienació d’actius essencials (operacions que superin el 25% del valor dels actius), l’autorització de concurrència als administradors, o la dissolució de la societat. Els estatuts socials també poden reservar a la junta determinades decisions. Per a la seva aprovació es pot establir quòrums i majories reforçades, més enllà de les que estableix la llei segons el tipus de societats; sempre que no signifiquin en la pràctica unanimitat.

La junta general pot impartir instruccions a l’òrgan d’administració.

En les societats de responsabilitat limitada tenen dret d’assistència tots els socis. En les anònimes es pot exigir via estatuts un mínim d’accions, a l’efecte de les quals es permet agrupacions.