GESTIONAR UNA EMPRESA FAMILIAR (El Economista 2/5/21)

GESTIONAR UNA EMPRESA FAMILIAR
Gestionar una empresa familiar és una de les coses més excitants que es pot fer amb la roba posada. Al repte de fer que el negoci sigui rendible i tingui futur s’ha d’afegir el de gestionar la família. Empresa familiar és un oxímoron, ja que són termes contradictoris. L’empresa persegueix la creació de riquesa i es regeix per la meritocràcia. La família cerca la felicitat dels seus integrants i es regeix per l’amor. En gestionar l’empresa familiar cal recordar sempre que el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família.
Com que el substantiu és empresa, familiar l’adjectiu; el primer que s’ha de fer és gestionar el negoci. Però cal evitar que les urgències del dia a dia portin a calendes gregues els temes de família empresària. Aquesta temptació és molt més gran, i a vegades inevitable, en aquests moments en els quals la pandèmia de la Covid està afectant de forma tan dispar a molts negocis. Hi ha sectors que van com una moto i altres que no veuen la llum al final del túnel. Podríem parlar de la conveniència de digitalitzar el negoci per fer front a les conseqüències de la covid i als canvis estructurals. Però com els temes de negoci ja tenen àmplia cobertura anem a donar un cop d’ull a alguns dels aspectes de gestionar una empresa familiar des de el punt de vista de la família propietària. Perquè empresa i família són gots comunicats; si la família no funciona acabarà afectant a l’empresa.
Una empresa familiar és aquella en la que una família té la capacitat de determinar l’estratègia, i vocació de continuar fent-lo. Per tant, pot externalitzar molts aspectes, com la direcció i inclús el govern, però no la propietat. Els propietaris d’una empresa familiar han de ser professionals, en el sentit d’estar capacitats i implicats. Així doncs, un repte és lluitar contra la desafecció dels propietaris actuals i futurs. Això significa, entre altres coses, donar-los informació adequada en quantitat, qualitat i temps; i obrir les portes a la seva participació en les decisions oportunes. Cal facilitar que coneguin l’empresa, perquè ningú pot estimar el que no coneix.
La implicació està molt relacionada amb una cosa que pot semblar filosofia innecessària: tenir una missió, visió i uns valors compartits. La família empresària ha de tenir un motiu per continuar com a socis, més enllà de guanyar diners; un port de destí a llarg termini i uns criteris per la presa de decisions. Aquests tres elements són els pilars sobre els quals se sustenta en els moments de dificultat.
Per aconseguir aquesta implicació és necessari gestionar la comunicació, el millor oli per l’engranatge entre la família i l’empresa. Comunicar és més que parlar, és entendre a l’altre. A l’empresa hi ha tres cercles: empresa, propietat i família. Les seves interseccions creen set subgrups de persones que poden tenir punt de vista, tots ells legítims, divergents. Així per exemple els familiars accionistes que treballen al negoci poden veure les coses de forma diferents dels que no hi treballen al mateix. A una família empresària pot haver-hi menys comunicació sincera que en altres llocs. Pot haver-hi por al conflicte, o un excessiu respecte a l’autoritat, sobretot en el cas dels fundadors. Hem de recordar que a l’empresa familiar els sentiments estan més presents per a bé i per a mal, que en les no familiars. Hem de crear espais de comunicació. La sobretaula familiar és un lloc molt adequat per transmetre valors, il·lusió, història; però no és el lloc adequat per la presa de decisions empresarials.
Gestionar l’empresa familiar implicarà crear les estructures adequades a les dimensions respectives de l’empresa i de la família. No és el mateix una empresa que factura un milió que una de cent; ni una família de cinc integrants que de cinquanta-cinc. Pel costat de l’empresa podem tenir la junta general, el consell d’administració, la direcció general i el comitè d’empresa. Pel costat de la família podem haver de gestionar l’assemblea familiar, el consell de família o l’oficina familiar, per exemple. La principal diferència és que a l’empresa des del punt de vista mercantil cada un val segons les accions que té, però en l’àmbit familiar tots valem el mateix. A l’empresa hi ha una línia de comandament molt més rígida que a la família. Els estils són diferents, el pitjor és tractar a l’empresa com a família i a la família com empresa. El funcionament de les estructures, tant empresarials com familiars, ha de ser professional. Els rols han d’estar clars, la informació adequada. L’alt grau de coincidència de persones als diferents òrgans pot generar confusió; incorporar externs diferents ajuda a saber si el que està reunit és el consell d’administració o de família, o el comitè de direcció. Perquè cada un té les seves funcions i àrees de decisió.
Si tenim una empresa familiar en la qual el negoci funciona, els propietaris estan implicats, tenen motiu per continuar junts, hi ha comunicació i s’han creat les estructures adequades, per gestionar-la de forma correcta hem d’establir les normes que regulen les relacions bidireccionals entre empresa i família. Cada família ha de decidir que i com regular (incorporació laboral, repartiment de beneficis, sortida de socis, dret de propietat…). Però el més important no és la regulació en si, sinó com s’arriba a aquesta. Moisès va rebre les taules de la llei a la muntanya, però és la família empresària la que ha de realitzar la seva pròpia constitució o protocol.
Entre els temes a preveure en la constitució o protocol familiar està el relleu a la propietat, govern i direcció de l’empresa i en el lideratge de la família, tema que per la seva amplitud necessita, coma mínim, un altre article. Simplement puntualitzar aquí i ara que precisa, igual que la resta de temes de gestió de l’empresa familiar, d’una adequada planificació, amb establiment d’objectius, fites calendari i plans de contingència. Els externs podem ajudar a establir la constitució, planificar el relleu, gestionar l’empresa, però és la família la que ha de prendre les decisions essencials; ja que l’extern està de pas i la família roman.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà