AUDITAR O NO AUDITAR? AQUESTA ES LA QUESTIÓ (L’econòmic 9/5/21)

Moltes empreses acaben de tancar l’exercici i formulant comptes anuals. Algunes han d’auditar-les, altres s’ho estan pensant. La resta haurien de plantejar-se el dubte shakersperia d'»auditar o no auditar?»
Hi ha obligació d’auditar quan durant dos exercicis consecutius la societat compleix dos dels tres requisits següents: total actiu superior a 2.850.000 euros, import de xifra de negocis superior a 5.700.000 euros i nombre de treballadors superior a 50. Qualsevol soci té dret a demanar el nomenament de l’auditor de comptes quan hi ha obligació de fer-la i no s’ha fet. Els socis que representin el 5% del capital (sense comptar autocartera) poden demanar que es faci auditoria, encara que no hi hagi obligació d’auditar, si no han passat 3 mesos des del tancament de l’exercici.
Podem pensar que només cal fer auditoria de comptes de l’empresa per detectar fraus a aquesta, però aquest no és l’objectiu. Una auditoria tampoc és una anàlisi financera de l’empresa. L’auditoria de comptes és un procés mitjançant el qual un expert independent avalua els estats financers per assegurar que reflecteixin una imatge fidel de la comptabilitat, de l’estat patrimonial i de la situació real de l’empresa. L’informe d’auditoria favorable dóna fe de què segons l’opinió professional de l’auditor els comptes presenten raonablement una imatge fidel. No ho certifica (un edifici al Passeig de Gràcia pot valdre comptablement zero, a l’estar totalment amortitzat). Ni garanteix que no hi hagi frau, per cercar aquest de forma específica és necessari encarregar el que es coneix con informe «forensic». L’auditor no analitza tota la comptabilitat, sinó que fa un mostreig mitjançant proves substantives i de control.
Entre els inconvenients de fer auditoria tenim el cost econòmic i el temps que l’organització ha de dedicar a atendre als auditors i subministrar-les informació. Si volem un informe sense excepcions es poden haver de fer canvis pels quals no tenim recursos o que incomoden a la forma de portar el dia a dia del negoci. L’informe amb excepcions no impedeix aprovar les comptes, ja que aquelles es refereixen a qüestions concretes. L’empresa té l’opció de, si és possible, fer les correccions oportunes per salvar-les.
Deixant a banda les obligacions legals, i a pesar dels inconvenients és recomanable fer auditoria; sobretot si no tots els accionistes treballen a l’empresa. Fer auditoria té varis avantatges. Ajuda a millorar la comptabilitat i els controls interns, detectant error i omissions. Millora la fiabilitat dels comptes, i el coneixement de l’estat patrimonial real de l’empresa. Redueix la responsabilitat dels administradors. Dona serietat davant dels proveïdors, clients. Ajuda a obtenir finançament. Millora la confiança dels accionistes. Pot ajudar a veure àrees de millora. Ajuda a la formació del personal de l’empresa que intervé, sobretot els primers cops. Una millor informació ajuda a prendre decisions més encertades.
Per les societats cotitzades la llei estableix que la comissió d’auditoria estarà formada de forma exclusiva per consellers no executius, la majoria dels quals, almenys, hauran de ser consellers independents i un d’ells designat tenint en compte els seus coneixements i experiència en comptabilitat i auditoria. Això també és recomanable per les societats no cotitzades. Jo recomano a les empreses familiars que deixin que els socis que no estan al dia a dia de l’empresa escullin als auditors, i que aquests els hi reportin a ells. La CNMV té una guia pels integrants de la comissió d’auditoria; prova de la importància d’aquesta.
La llei estableix l’obligació de canviar periòdicament d’auditor; convé que aquest canvi sigui real, no a societats paral·leles de qui ens l’està fent. Només hi ha una cosa pitjor que no fer auditoria, i és fer-la malament.
A més a més de l’auditoria comptable hi ha altres que poden ser convenients per l’empresa segons la seva activitat i dimensió. Des de la mediambiental a la de responsabilitat penal passant per la de riscos laborals o la comercial. Aquests no tenen una regulació legal tan àmplia com la primera, però si normativa externa com l’ISO que les donen major garantia, encara que aquesta no és tant de què el resultat és adequat com del fet que s’ha seguit un procediment per obtenir-lo.
En definitiva, la qüestió és: auditar o no auditar?

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: