FAMÍLIA EMPRESÀRIA PERAMOLA
Manel Peramola, fill únic d’una família de traginers de Vilafranca del Penedès, estudia als Escolapis de Igualada i el 1914 comença a anunciar a viva veu amb un carretó de mà pels carrers d’aquesta població, que compra, restaura i ven mobles. Els seus companys d’escola, fills dels propietaris tèxtils, ajuden a fer que el negoci agafi embranzida. El seu fill únic, Jaume (1920), es fa càrrec del negoci l’any 1940, ja amb carro de cavall. El seu gran èxit és comprar mobles de fusta deteriorats pel transport i deixar-los com a nous. Amb 45 anys mor, el seu fill Jaume tenia 16 anys, i en Manel 12. La dona i el fill gran es fan càrrec del negoci, i poden tirar endavant gràcies a què no hi havia deutes, a què el pare havia anat fent un patrimoni i al suport dels amics. Tot el negoci estava en una agenda i dos pinxos. En acabar el batxillerat, amb 15 anys, s’incorpora Manel. Al cap de tres anys els dos germans se separen amistosament, amb moments difícils. El gran s’havia incorporat per responsabilitat, el petit per voluntat. Manel considera que l’experiència no és tant una qüestió d’anys com de vivències i aprenentatges. Creu que perquè un negoci es perpetuï cal tenir la humilitat d’aprendre cada dia.
La quarta generació serà de propietari quasi únic seguint el criteri de «l’empresa per qui la treballa». Jaume (1979) havia estudiat empresarials, va treballar al departament d’exportació a SEAT durant dos anys, i de «product manager» a una cadena de botigues d’electrodomèstics. Arran de l’aparició de Amazon es va replantejar el seu futur, i el pare aprofitant la jubilació d’un encarregat de botiga i un conflicte amb el comptable li va proposar que s’incorporés a l’empresa familiar, on havia col·laborat des dels 16 anys als estius i fins a acabar la carrera. Quan estava a SEAT va dir al pare que voldria incorporar-se al negoci, però la resposta que va rebre va ser «encara no és el moment». L’any 2002 va fer el PDD al IESE. Els seus dos germans tindran una participació accionarial testimonial, perquè són part de la família.
El relleu del negoci operatiu de la tercera a quarta generació ha sigut amb moments de discussió i altres d’acord. De forma bastant planificada per part del predecessor, amb fites i calendari que el continuador ha anat descobrint moltes vegades sense previ avis. Quan Jaume tenia 38 anys se li va traspassa part de la propietat, i es va comunicar a l’equip el relleu a la direcció, i el pare amb 63 va passar a fer d’avi toca…., mantenint la seva cartera de clients directes. Jaume va donar les gràcies per les accions rebudes i va dir que volia arribar a tenir la majoria, el que va succeir el 2023.
L’any 2024 la facturació ha sigut de 6,8 milions d’euros, amb 19 col·laboradors. La forma de govern és d’administrador únic, ja que la dimensió no justifica un consell d’administració. Jaume també es recolza en la seva germana psicòloga, i en un bon amic, per evitar la sensació de soledat de l’empresari. L’objectiu és superar de llarg els 10 milions i tot el que això suposa, començant per les càrregues administratives i continuant amb la creació d’un bon equip directiu que permeti augmentar ubicacions. El pla de creixement encara no està reflectit en fites i calendari.
A vint-i-cinc anys vista es creu que el model de negoci continuarà sent vàlid. Agradaria que el negoci fos més gran i que continuï en mans de la família, si hi ha voluntat i capacitat. Però no hi ha planificació perquè sigui així. Al protocol familiar s’exigeix formació universitària i més tres anys de treball a fora. Jaume diu que mai forçarà als seus continuadors a res, tenen moltes opcions. Que coneguin l’empresa és inevitable a les sobretaules familiars del diumenge, on pare i fill parlen de feina. «La cinquena generació està amb les antenes posades i fa preguntes». Creu que als estius millor que no treballin a l’empresa familiar, ja que això no farà que coneguin el negoci. «Quan decideixin el que estudiaran pot ser el moment de què comencin a treballar a casa» diu. A la cinquena generació hi ha de moment cinc integrants, dos descendents de Jaume, i no es descarta d’entrada a cap com a continuador.
Jaume creu que quan tingui 55 anys serà el moment de plantejar-se si el millor és planificar continuar o vendre.
