Saben aquell que diu que “qui es defensa a si mateix té un ximple per client i un imbècil per advocat”, o aquell altre que “coach és algú que et treu de la teva zona de confort per a posar-se ell”.

Diu aquest que “no és el mateix predicar que donar blat”. Igual que “no és el mateix estar davant del toro en la sorra que darrere de la talanquera”. Però que no sigui el mateix donar consells que haver de prendre i executar decisions no vol dir que en moltes ocasions convingui tenir el suport d’un extern independent, amb criteri i experiència, i amb una visió multidisciplinària abans de prendre decisions de vital importància per a l’empresa.

L’extern pot ser un amic, un altre empresari un consultor o el sursuncorda. L’important és que aportació altra punt de vista, informació, idees, metodologia i sobretot que faci les preguntes adequades. Però no oblidem que la responsabilitat en la presa de decisions recau sobre la direcció, el govern i la propietat de l’empresa; que davant els reptes tenen una oportunitat d’or per a demostrar la seva professionalitat en la presa i execució de decisions.

Tornant a la dita que “no és el mateix predicar que donar blat”, recordar la de “ser cuiner abans que frares” prové de la més llarga que “qui ha estat cuiner abans que frare, sap el que passa en la cuina”. És per tant molt important tenir en compte l’experiència en la matèria en qüestió de la persona que ens assessora. Això no vol dir necessàriament haver sofert el problema en qüestió en pròpia carn. No se sol exigir a l’oncòleg que hagi patit un càncer en pròpia carn.

No és el mateix buscar assessorament per a una qüestió tècnica de la qual es té alt desconeixement, com pot ser la decisió sobre un sistema informàtic o la fiscalitat aplicable, per exemple, que sobre una decisió estratègica com pot ser la decisió de continuïtat amb el negoci o qui ha de ser el continuador. En el primer cas tal vegada es busca qui aporti solució tenint en compte tots els factors, en el segon probablement és més convenient trobar qui ajudi a reflexionar i a prendre la pròpia decisió; perquè l’assessor està de pas i és un qui “es queda amb el marró”.

“Si es consulten suficients assessors es pot confirmar qualsevol opinió” (Llei de Hiram).