El cinquè i últim repte d’aquesta sèrie d’articles és el relleu. Parlo de relleu i no de successió. La successió té connotacions negatives associades a la mort, i associada a un instant. El relleu implica una coexistència. En les carreres de relleus el continuador es prepara, agafa velocitat al costat del corredor que està en pista, que li ofereix la posta. Quan l’agafa amb una lleugera estirada el predecessor fa un pas al costat i deixa el camí lliure. Aquest símil ajuda a visualitzar el que ha de ser un relleu ben planificat.

Però no hi ha un únic relleu, sinó quatre. Relleu en la propietat, en el govern i en la direcció de l’empresa. Aquests tres se solen confondre, perquè en el fundador és freqüent que hi hagi un 3 en 1. Però els accionistes d’una companyia aèria, pel fet de ser-ho, no estan habilitats per a pilotar els avions. I no és el mateix pilotar un avió que dirigir el trànsit aeri.

El quart relleu és, en la meva experiència com a conseller de famílies empresàries, el més difícil: el relleu en el lideratge de la família. Els anteriors poden efectuar-se per traspàs de poder: les accions o el nomenament. El lideratge familiar només existeix en tant hi ha “autóritas” lliurement reconeguda pels altres. En els progenitors respecte als descendents pot tenir una base diguem natural; però entre germans és més difícil, encara que la primogenitura pot tenir un pes important. Però entre cosins…

I en els processos de relleu intervenen quatre tipologies de personatges: els predecessors, l’empresa, la família i els continuadors. Per això jo dic que el relleu és un 4×4, perquè hi ha quatre relleus i quatre tipus d’actors. I perquè els reptes a superar són múltiples i variats. Però igual que al Dakar, si es planifica el viatge, es revisa el vehicle, s’estudia la ruta i es treballa coordinadament l’èxit és més probable.

Ressaltar que la planificació ha d’incloure els plans de contingència. Perquè la Covid ens va recordar que els imprevistos existeixen. Què ocorre si els predecessors desapareixen sobtadament? o si els continuadors previstos no assumeixen la posició?

El relleu en els llocs clau de qualsevol empresa són processos crítics que requereixen planificació. En l’empresa familiar solen tenir dues especificitats importants. En primer lloc, la permanència de familiars en els càrrecs sol ser més llarga que la dels no familiars, sobretot en el cas del fundador. Això significa que en molts casos no hi ha experiència recent en el procés. En segon lloc, el pes dels sentiments és mes elevat, per a bé i per a mal. Per tant és recomanable introduir elements externs independents que ajudin a prendre una decisió amb major objectivitat. Perquè el millor per a l’empresa a la llarga és el millor per a la família. Perquè continuar, amb l’empresa o amb la família en l’empresa, és una opció no una obligació.

Les dades destaquen la realitat del relleu. Segons Roy Williams i Vic Preisser les caueis del fracàs en el relleu són degudes un 5% a errors procedimentals, 15% mancant missió, 20% mancant preparació dels continuadors i un 60% mancant confiança i comunicació en la família.

Segons Alberto Gimeno el 30% dels relleus s’efectuen sense planificació. El 43% amb planificació sense assessorament i el 27% amb assessorament. Segons un estudi del BCG el relleu no planificat destrueix el valor de l’empresa en creixement, capitalització i marge.

En la meva experiència amb empreses familiars, el 40% consideren inicialment que no tenen relleu dins de la família. I el 60% no el tenen planificat. Un 28% han pensat en algun moment en la venda, un 20% en la fusió i un 15% en el tancament.

I és que abans de planificar el relleu la família empresària ha de plantejar-se si el millor és continuar, vendre o tancar. I per a això ha de respondre a una sèrie de qüestions fàcils de formular. el negoci és rendible, té futur i és atractiu per als continuadors? aquests tenen voluntat d’incorporació lliure? (incorporació com a propietaris, governadors, directius o treballadors) tenen capacitat, o pot aquesta completar-se? Només en cas que totes les respostes siguin positives té sentit planificar la continuïtat en la família. En un altre cas cal re formular el negoci o el millor és vendre’l o tancar-lo a temps. Perquè cal evitar passar a la següent generació una poma enverinada.

L’evidència és clara: el fracàs del relleu rares vegades és tècnic i gairebé sempre és relacional. El relleu no comença quan algú es va, sinó quan la següent generació comença a preparar-se.

En la següent sèrie d’articles tractarem per separat cadascun dels relleus (propietat, govern i direcció de l’empresa, i lideratge de la família) i actors (predecessors, empresa, família i continuadors).