Els ensenyaments de la pel·lícula ‘Gegant’(Actius 18/2/24)

La família empresària Benedict és la protagonista de la pel·lícula Gegant (1956), una de les clàssiques del cinema, en la qual es pot reflexionar sobre el racisme o la discriminació social i també sobre el món de la família empresària.

L’escena en què la germana es dirigeix al protagonista Jordan Benedict (Rock Hudson) arran dels canvis que el seu matrimoni amb Leslie (Elizabeth Taylor) ha suposat en l’equilibri familiar permet reflexionar sobre el que es coneix com a “sistèmica familiar”. La família és un sistema en el qual hi ha relacions entre persones que compleixen uns rols evolutius. La incorporació (o sortida) de persones del sistema reequilibra aquest, amb les possibles tensions que això pot suposar. També apareix representada la molt freqüent realitat de la major efectivitat de les relacions creuades, que habitualment els pares s’entenen millor amb les filles i els fills amb les mares, ja que el sexe contrari és menys vist com a competidor en els rols familiars que cada progenitor representa.

La seqüència en què Jordan pregunta a l’encara empleat Jett Rink (el malmès, James Dean) que fa en la propietat quan ell el va acomiadar, porta al tema dels curtcircuits en la línia de comandament, de les desautoritzacions, en l’empresa familiar. El fet que hi hagi diversos familiars treballant pot donar peu a situacions de lluita pel poder que poden ser utilitzades per a enfrontar-los.

L’escena en la qual se celebra el quart aniversari de l’hereu de la saga familiar dona peu a reflexionar en primer lloc sobre la discriminació de la dona; Leslie ha de recordar a Jordan que també és l’aniversari de la germana bessona. Però sobretot planteja el tema de la adenización; la creença que l’ADN garanteix la transmissió de la voluntat i capacitat empresarial. Al final de la mateixa hi ha uns segons que permeten parlar sobre la importància dels jocs de la infància com a indicador del futur adult.

L’orgull de pertinença, el sentit de llegat (allò que es rep de l’anterior generació per a traspassar a la següent) i la importància de la figura del fundador de l’empresa familiar són presents en la conversa que manté el matrimoni quan recorre per primera vegada les propietats.

La conversa en el cotxe entre Jett i Leslie ens recorda que les versions de la història familiar oficial i real no sempre coincideixen. La història de la pàgina web és molt interessant, però és necessari que els membres de la família empresària coneguin, en el seu moment, la història real per a comprendre situacions, conèixer els mandats intergeneracionals i evitar en la mesura del possible repetició d’errors.

La reivindicació del paper de la dona està clarament present en l’escena en què Leslie afirma que les seves glàndules d’adrenalina funcionen a la perfecció i pregunta que malament hi ha en què una dona intervingui en converses de política i negocis.

Finament, tres escenes que sumen set minuts de llargmetratge, permeten reflexionar sobre la continuïtat de la família en la direcció de l’empresa familiar; plantejant qüestions com la voluntat i la capacitat dels continuadors, la llibertar de decisió, la sortida del niu, el canvi de model de negoci o el sacrifici dels predecessors en favor dels continuadors.

La figura de Jett Rink, no pertanyent a la família empresària, permet reflexiona sobre qüestions com la perseverança per a aconseguir l’èxit empresarial (a més de la sort de tenir terrenys sobre una bossa de petroli), el canvi de model de negoci (de ramader a petrolier), i que l’èxit econòmic no està necessàriament lligat a la felicitat personal.

Una vegada més, el cinema es manifesta com una fantàstica eina per a visualitzar els reptes per a la continuïtat de l’empresa familiar. Segur que aquest no va ser l’objectiu dels creadors de Gegant, però el fet que l’empresa familiar sigui la fórmula més habitual de creació de riquesa i progrés fa inevitable la seva presència en moltes pel·lícules.

La filmografia és una de les eines que utilitzo per a ajudar a reflexionar a les persones integrants de les famílies empresàries sobre les característiques d’aquestes i els reptes als quals han de fer front. A vegades posa de manifest qüestions que són tabús i que convé aflorar. Es pot utilitzar com els casos de les escoles de negocis, però en un format més atractiu, per a donar peu a un debat de punts de vista que ajuda al fet que la família empresària parli de la seva relació actual i futura amb l’empresa familiar.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: