Saben aquell que diu que “si vols mal a algú, desitja-li un empresari jubilat a casa”. I és que, per a preparar el seu relleu, el predecessor ha de respondre a dues preguntes. La primera és de què viuré? La segona és què faré? En deixar l’empresa pot haver-hi una etapa inicial daurada en la qual, per exemple, es fa en compensació a les vacances tantes vegades posposades, el viatge tant de temps ajornat. Després hi ha el risc d’entrar en una època de depressió si no s’ha planificat de manera convenient que fer. Un llibre que solc recomanar als meus clients empresaris familiars en actiu amb més de seixanta anys és “La jubilació” de Bartolomé Freire.

Hi ha qui té aficions fora de l’empresa familiar des de sempre, almenys com a intenció. Però molts líders d’empresa tenen en aquesta la seva principal, quan no única afició. En aquest cas ha de desenvolupar alternatives. Hi ha moltes activitats socials o per a-socials en les quals són de gran valor les característiques d’un empresari ideal: lideratge, empatia, compromís, honestedat, iniciativa, assumpció de riscos, esperit crític, flexibilitat i esperit d’equip. Activitats que poden omplir i fer sentir útil. Des del Banc d’Aliments a SECOT, entre moltes altres. La política podria ser una altra, seguint el cursus honorum dels romans; però lamentablement aquesta està bastant desprestigiada.

Igual que hi ha processos per a desenganxar-se de les drogues físiques, en alguns casos és necessari planificar professionalment una sortida per a aquells que tenen l’empresa familiar com a únic centre vital. Pot ser convenient que els continuadors siguin proactius, i a més de donar al predecessor el reconeixement que es mereix, ajudin a trobar i realitzar en què centrar les seves capacitats. Avui dia una persona de 65 anys està pràcticament en la flor de la visa.

“A casa no ho vull” solen exclamar molts conjugues de fundadors o continuadors d’empresa familiar quan es parla de la seva jubilació. I és que la seva relació potser ha durat anys perquè a més de mà esquerra hi ha hagut en realitat poca convivència en el dia a dia.

Retir no vol dir inactivitat, les seves habilitats tenen molta utilitat fora de l’empresa. Val la pena començar a desenvolupar altres interessos amb antelació. Després d’una fase inicial “daurada” de retir, pot venir una crisi existencial.