FAMÍLIA EMPRESÀRIA REIG JOFRE
En el número 58 del carrer Salmerón (avui Gran de Gràcia) de Barcelona, en la rebotiga de la farmàcia del seu sogre, en 1929 Ramón Reig Jofre crea un laboratori farmacèutic sota la marca Vinco. Va ser soci fundador de la Federació Farmacèutica, la primera distribuïdora de medicaments del país. Donada l’escassetat de matèries primeres fonc l’Institut Espanyol de Síntesi Química per a la fabricació de principis actius, però va haver de tancar al no poder mantenir els preus amb l’obertura del mercat. En 1945 efectua un segon trasllat de les instal·lacions, a un edifici de tres plantes construït exprofeso.
Va tenir quatre filles a les quals encamino cap al laboratori. La petita (Isabel Reig López) , farmacèutica es va centrar en el desenvolupament de producte. Es va casar amb Joan María Biosca, Enginyer químic que es va incorporar al seu negoci familiar de tenería, però l’immobilisme patern li porto a instal·lar-se pel seu compte. La gran crisi del sector d’adobats li porto a acceptar en 1972 l’oferta del seu sogre, amb qui tenia bona sintonia en les sobretaules dels diumenges. Joan María Biosca canvia la marca a Laboratoris Reig Jofre.
La crisi del petroli de 1973 tret els preus de les matèries primeres i com els preus finals estaven congelats el negoci passo de ser súper-rendible a entrar en pèrdues. Es va haver de demanar crèdits al 18-20% amb aval del patrimoni familiar. El fundador va morir en 1980 en plena crisi. Es van iniciar converses pari vendre a laboratoris Cusi, però la normativa europea afecte al principal producte i no es va arribar a bon port. “Es van embolicar la manta i van decidir continuar, fent pinya” i confiant en “el cunyat” encara que “a vegades feia por el que proposava”. Va efectuar un leaseback (venda amb arrendament i recompra) de l’edifici, amb el que es va aportar liquiditat per a comprar altres laboratoris en dificultats, per a adquirir volum. En totes les compres s’assumia el personal. En els anys 80 es va entrar amb força en dermatologia, divisió que es va acabar venent a molt bon preu. Van vendre “la joia de la corona” per a poder reinvertir i créixer.
La llei del medicament de 1992 permet la fabricació per a tercers i prohibeix fabricació de derivats de penicil·lina en la mateixa planta que altres productes. Venen l’edifici per a comprar la planta de Boehringer Ingelheim i inicien el negoci industrial de fabricació de genèrics. Compren a Toledo una planta dedicada a derivats de la penicil·lina, convertint-se en proveïdors del venedor durant cinc anys; però el principal client va fer suspensió de pagaments. Decideixen comprar-ho assumint els cent empleats. L’estrès fa aflorar i va accelerar una malaltia neurodegenerativa de Joan María en 2005.
Alex García Reig s’incorpora al departament de finances després d’acabar els seus estudis universitaris. Ignacio Biosca Reig de petit sentia parlar poc de l’empresa els anys bons, vivia més els dolents; i les discussions entre el director general i la directora de producte a casa o en el cotxe, i no tenia intenció d’acostar-se al negoci familiar. Estudia enginyer de telecos i MBA per IESE, estava treballant en Mediaplaning (família empresària Rodes) on es reunia setmana si setmana no amb Google…, a San Francisco. El seu pare li convido a incorporar-se al consell d’administració, la qual cosa “em va permetre conèixer i agafar afecte a l’empresa”. Els seus pare i cosí li van convèncer de fer el salt i incorporar-se a l’empresa familiar en 2006 com a conseller delegat. Creu que “fer empresa és com anar amb bicicleta, no pots deixar de pedalar”. No sap si desitja el seu treball als seus fills.
En 2015 es fusionen amb Forté Pharma que cotitza en borsa. La propietat deixa de ser 100% familiar i passa a tenir un 26% extern. “Estar en bossa dona molta feina, però deixa molt clar el projecte empresarial i separa molt bé la família i el negoci”, la qual cosa és molt saludable passant a la quarta generació. Suposa un canvi de mentalitat: no fa falta vendre el 100%; “del blanc negre es passa als grisos” es dona la legitima liquiditat a la família. A més “veure que hi ha inversors que t’acompanyen en el viatge fa molta il·lusió”. La junta d’accionistes passa de ser formal a pública, en la qual els socis aporten una altra visió. Dels vuit membres del consell d’administració, tres són de la família fundadora, un dominical i quatre independents.
En la quarta generació hi ha una farmacèutica, però l’aproximació ha de ser molt professional. Si són de la família “fantàstic” però “l’empresa va abans que la família”; per a incorporar-se hauran de demostrar la seva professionalitat.
Quan la fusió, formalment 1/1/18, la cotització estava a 2,4 euros; té un màxim de 6,2 el 12/2/21 i actualment és de 2,3 (23/2/24); amb un freefloat del 37%. En 2022 les vendes van ser de 271 milions (+ 23% a setembre 23) amb un 55% a l’estranger, el resultat total 6,5 (+84% a spt23) i 1.203 empleats. El dividend va ser de 3,2 milions, equivalent al 39% del resultat del 2022.
Aquesta és la història d’una família empresària compromesa, que reinverteix diversificant i amb l’objectiu de créixer. Disposada a vendre quan és convenient.



