SOCIS A L’EMPRESA FAMILIAR (Expansión 1/9/23)

Sabeu aquell que diu que estan dos germans pegant-se al parc i la mare diu “ja n’hi ha prou! per què us baralleu?” i contesten a l’uníson “estem jugant a ser accionistes de l’empresa familiar, mama”.

Els socis d’una empresa cotitzada els tries, els d’una familiar te’ls trobes. La sang no garanteix l’enteniment ja que la loteria genètica pot crear caràcters incompatibles. Passada la generació fundadora ens solem trobar amb una empresa familiar de germans o de cosins, tret que hi hagi hagut podes. Aquestes poden ser el més adequat si es preveuen conflictes irresolubles o, per exemple, no es pot mantenir el dividend per-càpita.

El nombre de socis familiars, les seves edats, sexes, parelles i descendents poden ajudar a entendre la gestió dels naturals conflictes en cada família empresària. L’ordre de naixement dels germans sol anar acompanyat d’etiquetes com a major-responsable, mitjà-sociable, benjamin-rebel; que no sempre es corresponen amb la realitat.

És important saber quins tipus de socis tenim i volem, per a actuar en conseqüència. Hi ha diferents tipus de socis, alguns mixtos. Confiats, són aquells que quan se’ls pregunta responen “el negoci el porta el meu …. i tinc plena confiança en ell”. Xampinyons que, igual que aquests fongs, són mantinguts a les fosques respecte a l’empresa. Apesebrados, només interessats en el dividend. Moscons que interfereixen de forma continuada, sense aportar, i a més normalment en els moments més inoportuns. Operatius, que participen en el dia a dia del negoci. Governadors, que sense interferir en la direcció del negoci participen en el seu control i en l’establiment de l’estratègia d’aquest, des dels òrgans de govern. Implicats, que entén el negoci i estan interessats en la seva evolució.

Igual que es planifica la formació i implicació dels treballadors, s’ha de fer el mateix amb la dels socis. Per a continuar i créixer una empresa familiar precisa socis implicats. Això no significa que no vagi a haver-hi conflictes, ja que si tothom opina sempre el mateix malament acabarem; sinó que se sap gestionar els conflictes de manera professional; mantenint-los en l’objectiu i procedimental sense entrar en qüestions personals (més fàcil de dir que de fer). Un té el que es mereix.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: