HISENDA ASSESTA UN COP FISCAL A LA SUCCESSIÓ DE LES EMPRESES FAMILIARS. (DiffusionSport 5/9/23)

El titular d’aquest article coincideix amb un d’Expansió 1/9/23, amb el qual l’autor –Ignacio Faes- aconsegueix guanyar l’atenció del lector. Com a subtítol indica: “El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) exigeix aplicar als donants guanys patrimonials en l’IRPF sobre els béns traspassats en la mateixa operació que “no estiguin afectes a l’activitat empresarial””. En el cos indica que “el TEAC exigeix, en línia amb les pretensions de l’Agència Tributària…”

Les empreses familiars gaudeixen d’una especial protecció impositiva (exempció en impost de patrimoni i grans fortunes; reducció 95% base imposable imposat successions, i de donacions en determinades circumstàncies) a fi d’ajudar a la seva continuïtat. Per a gaudir d’aquests beneficis han de complir-se una sèrie de requisits, entre els quals estan que es tracti d’una empresa amb activitat econòmica efectiva i amb més del 50% de l’actiu afecte a aquesta.

Els actius no afectes estan exempts si corresponen als beneficis de l’any en curs i dels 10 anteriors. I això ens porta al tema de l’accés i abast de l’exempció. Poden semblar com el del sexe dels àngels, però les seves implicacions en la vida real de les famílies empresàries pot ser important.

Els beneficis de l’any en curs i dels 10 anteriors mantinguts en l’actiu de forma no afecta a l’activitat econòmica donen accés, permeten, considerar l’empresa com a familiar; però no estan sota l’abast de l’exempció, és a dir que hauran de tributar. Com en gairebé totes les qüestions fiscals la pràctica va perfilant la norma.

El Tribunal Suprem inclou en el concepte de beneficis per a l’accés els dividends de les filials amb activitat econòmica, participades amb més d’un 5%. No inclou les plusvàlues de venda d’accions de societats participades.

En tot cas els experts recomanen tenir plans documentats d’aplicació de la tresoreria i actius sobrants, que siguin defensables davant la inspecció. La història de l’empresa, les actes del consell d’administració, el sector i cicles econòmics poden ser importants per a això.

Es plantegen circumstàncies en les quals la visió de l’empresa i la de la inspecció poden ser molt diferents, com, per exemple: què passa amb una reserva de tresoreria per a un eventual ERO del 50% de la plantilla? i amb una SICAV donada en garantia d’un préstec aplicat a l’empresa?

Tornant al subtitulo de l’articulo referenciat, la no exempció significa en el cas de donacions que el donant (el que dona) haurà de tributar en l’IRPF per la plusvàlua, és a dir per la diferència entre el valor d’adquisició i el de mercat pels actius no afectes.

El que mai es considera afecte segons la normativa són els béns d’ús personal o cedits a preu inferior al de mercat. Recordem que som el país del “Lazarillo de Tormes”, encara que “uns carden la llana i altres s’emporten la fama”.

El que fa el TEAC és canviar de criteri interpretatiu a nombroses consultes, aplicant per analogia les normes de l’impost de successions i donacions i del de patrimoni, saltant-se a la torera el principi d’independència impositiva.

El que per a mi resulta nou de la resolució del TEAC és que dona per vàlid que per a determinar l’afectació la inspecció va acudir a l’estadística del Registre Mercantil que determina per a cada any el percentatge que representen els actius financers a curt termini i el disponible sobre el total de cadascun dels tipus d’empresa segons l’activitat reflectida en el CNAE i va prendre la mitjana dels valors.

Per a finalitzar, recordar de nou que aquest article està sotmès a millor criteri, per la qual cosa el lector no ha de prendre cap decisió sobre la base del mateix sense consultar abans amb el seu assessor fiscal.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: