EL CUNYAT (El Heraldo de Aragón 9/7/23)

Les famílies són un sistema en els quals, abans o després, s’acoblen elements aliens a la sang; els coneguts com a cunyats, gendres, parents polítics o afegits (llegeixi’s també en femení), entre altres nomenclatures. La seva incorporació reequilibra, per a bé o mal –cadascun explica el mercat segons li va-, les relacions, lleialtats, …

Les famílies empresàries poden adoptar davant el fenomen des del “que visquin bé, però en la família que no entrin”, de Don Vito Corleone, a considerar-los pràcticament fills adoptius. La recomanació general vàlida podria ser la del Padrí, però el més adequat depèn de cada família i incorporat: no és el mateix una empresa familiar a Saragossa que en l’alt Pirineu, ni un cunyat sense formació i experiència que amb. Com en tot, entre el blanc i el negre hi ha una immensa escala de grises. Convé tenir en compte una sèrie de recomanacions:

  • S’incorpora una persona, amb els seus sentiments, història, valors, cultura i interessos. Sabem quins són? Evitem els prejudicis i la permanència de la primera impressió.
  • Evitem criticar-los, sobretot el públic.
  • Siguem empàtics amb ells: Com se senten acollits? Com ens agradaria  ser acollits? – recordem que nosaltres també solem ser “encunyats”-.
  • Tal vegada podem evitar que tinguin dret a vot, però no que tinguin influència sobre qui ho té o tindrà. En les relacions horitzontals les posicions poden variar de pes.

Hi ha empreses familiars (Agrolimen amb Jaume Tomas, Perelada amb Arturo Suqué ….) que en gran part han arribat fins on ho han fet gràcies als “cunyats”. A vegades poden tirar llenya al foc creant divisions o sospites; però també poden aportar imparcialitat ajudant a llevar emocions.

Aporten cultura i història, i això pot afegir valor a la família empresària. Poden “posar el peix damunt de la taula”, plantejant temes que són tabús o l’elefant que és a l’habitació i ningú veu. Poden fer de pont entre membres de la família. Lamentablement és massa freqüent desaprofitar les aportacions que poden realitzar. A vegades la seva funció és fer de “boc expiatori” per a justificar les actituds del familiar de sang.

És convenient planificar amb antelació l’acolliment dels externs i que paper poden jugar en la família empresària, per a evitar en la mesura del possible la font de conflictes que pot significar el tracte discriminatori entre ells. No és imprescindible donar-los vot en la junta d’accionistes; però donar-los veu, i a vegades vot, en el consell de família; convidar-los a participar en el disseny i realització d’activitats de la família empresària pot ser una bona idea. Quan ha de començar el pla d’acolliment? Quan surten de l’altar o la primera vegada que travessen la porta de la família? Hi ha famílies empresàries que tenen previst que règim econòmic matrimonial (que pot afectar també les parelles de fet) ha de regir pel que fa a l’empresa familiar. Quan i com informar d’això?

Com podem esperar que transmetin als seus descendents els valors, la cultura, la visió de la família empresària si no els tenen assumits? si no els convidem a participar en la seva definició o actualització? El millor és no tractar-los com empestats en relació a l’empresa familiar, i reconèixer i valorar les seves actituds i opinions.

Hi ha famílies empresàries que els animen a incorporar-se a l’empresa, a vegades per a evitar que el de sang canviï de localitat de residència i s’allunyi. Cal tenir clars els motius d’incorporació Què aporten al negoci? Quines són les seves fortaleses i febleses, valors i experiència? És important avaluar amb anterioritat les possibles conseqüències familiars del seu acomiadament, o empresarials de la ruptura –cada vegada més freqüent- de la relació.

Per a aconseguir el seu compromís és necessari mantenir-los informats, en la forma adequada. En principi és d’esperar que la seva postura sigui de suport a la seva parella i descendents; si només reben la seva versió, o cap informació, és difícil que facilitin l’enteniment familiar, sobretot en moments de màxima tensió.

La incorporació d’externs sol generar molta desconfiança en les famílies empresàries, a vegades per antecedents de la història família, a vegades per prejudicis. Convé recordar l’efecte Pigmalion: les persones solem acabar comportant-nos com som tractades. Donem la benvinguda als cunyats i cunyades en la família empresària; perquè ignorar-los no els elimina.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: