5 REPTES DE LA FAMÍLIA EMPRESÀRIA (L’econòmic 8/11/20)

Són molts els reptes als quals ha de fer front una família empresària. Entre ells cal destacar els següents: negoci, comunicació, professionalització, implicació i relleu. Encara que els analitzem per separat, estan tots cinc íntimament relacionats, com la carn, el greix i pebre vermell a la sobrassada.
El negoci és el primer repte, i en molts casos ha augmentat protagonisme a causa de la Covid-19. Cal adequar els plans estratègics i prestar màxima atenció a la previsió de tresoreria; perquè “mentre hi ha caixa hi ha esperança”. Prestar atenció al negoci vol dir prendre les decisions tenint en compte que “el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família”, i això pot significar prendre decisions familiarment difícils. “El substantiu és empresa, familiar l’adjectiu”.
La comunicació és el segon repte. “La comunicació és el millor oli per les relacions”, i a les famílies empresàries pot ser més difícil que a les altres. Pot haver-hi un excessiu respecte a l’autoritat, sobretot si és del fundador; pot haver-hi por als conflictes, perquè les seves conseqüències poden ser més importants. Cal cuidar la comunicació dins de la família i entre l’empresa i la família. I en moments de crisi és quan es recull la pràctica anterior, ja que els punts de vista dels familiars que treballes al negoci i dels que no poden no coincidir; i ser tots legítims. És fonamental que tots els membres de la família empresària siguin conscients de la realitat, del “que ens estem jugant”; sense transmetre catastrofismes. Com s’assabenta la família del que passa a l’empresa?, per la premsa?
La professionalització de l’empresa, dels seus integrants, processos i òrgans és el tercer repte. Una empresa ha de regir-se per la meritocràcia, “el pitjor és tractar a l’empresa com a família i a la família com empresa”. En moments d’alt atur la pressió per relaxar els requisits d’entrada de familiars poden ser molt alts. Una cosa és donar feina, en condicions de mercat, preferent davant a no familiars; un altre és posar en llocs de direcció o govern a persones no qualificades. L’existència d’òrgans com comitè de direcció i consell d’administració o assessor, amb professionals no familiars, és una garantia de professionalització; i convé avaluar el seu funcionament.
Implicar és el quart repte. Cal implicar als col·laboradors, perquè “l’èxit sol ser fruit del treball en equip”. Cal implicar a tota la propietat, treballi en el negoci o no, perquè pot-ser fa falta la seva col·laboració; per exemple reduint la retribució del capital (“quan no hi ha farina, tot és mohína”). I sobretot hem d’implicar a la següent generació, pot-ser no treballaran a l’empresa, però voldran ser propietaris? Per què? En moments de crisi com els actuals és molt fàcil caurà en la transmissió, pot-ser inconscient, de només aspectes negatius de la responsabilitat empresarial; oblidant la satisfacció suposa participar en la creació d’un projecte que dóna oportunitats i fa créixer a moltes altres persones, per exemple. L’existència d’òrgans efectius empresarials i familiars en els quals hi hagi una comunicació sincera és una gran ajuda per implicar. Les noves generacions poden aportar molt en moments tan disruptius com els actuals, aprofitem per implicar-los.
El relleu és el cinquè gran repte de la família empresària. Cal planificar tres relleus, a la gestió de l’empresa, a la propietat i al lideratge de la família; i no tenen per què coincidir ni en el moment ni en la persona. Respecte al relleu a la propietat convé tenir en compte la recent reforma impositiva de la Generalitat de Catalunya, que impedeix aplicar bonificacions a la quota de l’impost de successions si es fa reducció de base imposable per empresa familiar. Al relleu intervenen els predecessors (que faran? de què viuran?), els continuadors (tenen voluntat?, estan capacitats?), l’empresa (quins canvis han de fer-se?), i la família (quines actituds prendrà cada persona?)
Per superar aquests reptes “la sort és molt important, però val més que t’agafi treballant”. Cal treballar els cinc reptes per garantir al màxim la continuïtat de la família empresària, i un treball ben fet comença per una planificació adequada en la qual estigui clar on estem, on volem arribar i com farem el camí; perquè “la panificació no garanteix la felicitat, però augmenta la seva probabilitat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà