Jo també soc accionista!» és una frase que en més d’una vegada m’ha dit algun integrant de família empresària client. I és que moltes vegades, sobretot a les empreses de cosins, els que no treballen al negoci se senten menyspreats per part dels que estan al dia a dia. S’ha aixecat un mur, potser de forma involuntària, que diferencia entre els que treballen a l’empresa i els que no. Uns poden veure als altres com només interessats a detreure recursos de l’empresa, els altres als uns com beneficiaris privilegiats de l’empresa.
Els accionistes tenen legalment uns drets pel sol fet de ser-ho. Aquest poden variar en funció del percentatge d’accions que es tenen; i aquestes es poden agrupar per exercir-los si és necessari. És important que els drets els coneguin les minories, i també les majories. Drets a la junta, de documentació, de participació. Que poden variar segons estiguem a una societat anònima o limitada; i en funció dels estatuts de cada empresa en concret.
Però si a una empresa familiar hem de començar a parlar de drets, del que diu la llei i els estatuts és que ha fallat de forma important un element essencial perquè funcioni de forma adequada l’engranatge entre família i empresa: la comunicació, el millor lubricant per les relacions entre l’empresa i la família. Sense comunicació és molt difícil que hi hagi implicació dels accionistes actuals i futurs.
És responsabilitat, en primer lloc, dels accionistes que estan al dia a dia del govern i de la direcció de l’empresa fer que la resta s’hi sentin part. Que tinguin dins el termini i en la forma escaient tota la informació a la qual tenen dret sense necessitat de demanar-la. Que participin en la presa de decisions estratègiques que afectin la propietat.
Els accionistes d’una empresa familiar no són igual que els d’una cotitzada. Aquests tenen molt fàcil la seva sortida, saben on vendre i a quin preu. Els d’aquella poden sentir-se presoners, i no hi ha res pitjor que un soci a disgust. Els accionistes d’una empresa familiar tenen més drets i deures dels que li atorga la lleia. Si volem continuar en societat hem de fer que tots s’assentin propietaris responsables; és a dir, conscients de les seves responsabilitats i drets i amb voluntat d’aportar, dintre de les seves capacitats.
Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials:


