Saben aquell que diu que vendre l’empresa familiar és la millor manera de professionalitzar-la, maximitzar la riquesa i reduir els conflictes familiars.

De manera periòdica, almenys una vegada en cada generació, en planificar el relleu, la família empresària s’ha de plantejar una qüestió tan important com el shakespearià ser o no ser? de Hamlet. Continuem, venem o tanquem el negoci familiar?

Una de les condicions definitòries d’una empresa familiar és la vocació de continuïtat; però continuar ha de ser una opció, no una obligació. La decisió pot ser emocional, però convé racionalitzar-la en la mesura del possible.

La primera qüestió és determinar si el negoci és rendible, viable i atractiu. En cas negatiu podem reformular-ho? Si la resposta és “no” més val vendre-ho abans que haver-ho de que tancar. En cas afirmatiu Tenen els continuadors voluntat lliure i conscient de continuar? Si la resposta és “si”, estan capacitats? En cas negatiu poden capacitar-se?

Si el negoci és rendible i hi ha capacitat i voluntat de continuar. Tots junts o fent poda? Ha d’haver-hi una proporció entre la dimensió de l’empresa i de la família propietària. A vegades és millor fer podes en planificar el relleu que deixar-les en mans de la següent generació. Tenen tots voluntat sincera de continuar en comunitat? Perquè? Si continuarem Quines previsions fem d’incorporació de la família al negoci, de repartiment de beneficis, o liquiditat de les participacions? Quina estructura de govern de l’empresa i de la família establim? Les preguntes poden ser genèriques per a qualsevol empresa familiar, però és cada família empresària la que ha de trobar les seves respostes concretes, perquè cada empresa és un món i cada família molt més. Gestionar una empresa és ja de per si un repte, fer-lo d’una familiar en segona i posteriors generacions molt més; perquè a més del negoci, cal destinar temps de qualitat a gestionar les relacions familiars. Un extern pot aportar objectivitat i metodologia, però és la pròpia família empresària la que ha de decidir el seu futur, perquè és ella la que haurà de viure amb les conseqüències de la seva decisió.