Representació a l’empresa familiar (Penedés Econòmic 1/10/26)

Una de les qüestions que sol formar part del contingut de les constitucions o protocols familiars que ajudo a elaborar per a les famílies empresàries a les quals assessoro és la representació del soci familiar.

En absència d’una disposició expressa, la llei estableix determinades regles sobre la representació de menors i incapaces. No obstant això, la majoria dels meus clients prefereixen regular aquesta matèria de manera específica i limitar, pel que fa a les participacions o accions de l’empresa familiar, la representació a membres de la família de sang.

Convé ser conscients que el que es pacti en una constitució o protocol familiar pot quedar en lletra morta si no es trasllada posteriorment als instruments jurídics adequats, com els testaments o els poders preventius. Jo mateix, quan els meus fills eren menors, vaig designar a dues persones externes perquè poguessin representar-los en determinades circumstàncies.

Existeix, no obstant això, una altra forma de representació que amb freqüència s’obvia en les famílies empresàries: la del soci per una persona aliena a l’entorn familiar. I no em refereixo als consellers independents, que han de representar l’interès de tots els socis, sinó als consellers dominicals o fins i tot a la representació del propi soci en la junta general.

Quan un soci decideix ser representat o assessorat per un tercer aliè a la família, és habitual que la majoria familiar reaccioni inicialment amb recel. S’interpreta, a vegades, com un senyal de desconfiança o com l’entrada d’un element estrany en un àmbit que es considera estrictament familiar.

No obstant això, després d’un període d’adaptació, he vist en nombroses ocasions com aquesta percepció canvia. La família acaba valorant positivament la presència d’aquesta persona externa, especialment quan aporta coneixements, experiència, serenitat i una autoritat moral basada en la seva trajectòria i tarannà.

Encara que soc advocat de formació, solc recomanar que la persona triada no sigui necessàriament un advocat en exercici. Conèixer la llei és important, però en una empresa familiar també és fonamental entendre de negoci, finances i estratègia. I, a més, sobretot comprendre la dinàmica pròpia del sistema familiar, on les decisions no es prenen únicament amb criteris jurídics.

Començar una relació mitjançant un burofax o un requeriment pot ser legalment correcte, però rares vegades és la millor carta de presentació si es pretén preservar la relació familiar. Es poden exercir els drets amb fermesa sense renunciar a les formes.

Perquè, com m’agrada recordar a les famílies empresàries amb les quals treball, l’amabilitat no impedeix la fermesa.

Comparteix aquest article a través de les teves xarxes socials: